Oriol Gracià és periodista, però no sempre va saber que se dedicaria a la comunicació. “De petit vaig passar per diverses fases, volia ser pallasso. M’encantava Charlie Rivel, era un referent, tenia els seus llibres. També m’agradava molt el foc, volia ser bomber. Hi va haver una època en què volia ser diable de correfocs, cosa que no he arribat a ser mai”. Totes estes vocacions no van arribar a materialitzar-se, però la música va estar a punt de guanyar-li la cursa al periodisme. “Vaig estudiar música molts anys. Vaig tocar el piano i vaig cantar al Cor Tyrichae i al Cor Flumine, però a mi sempre m’ha agradat la fotografia i el món audiovisual. Jo volia fer Comunicació Audiovisual, però vaig entrar a Periodisme i no me n’arrepentixo”.
Gracià és un reconegut professional, col·laborador del diari Ara, les revistes Sàpiens i Descobrir Catalunya, Arrels… també és un dels propietaris de l’agència de comunicació i relacions públiques Bluverd, fundada al 2018. Té molts projectes alhora però posa en valor el periodisme fet amb calma, amb temps per documentar-se, per buscar fonts diverses, explorar un tema en profunditat. Creu que la deriva actual de la societat condemna este tipus de premsa, i que necessitem l’última hora constantment. “No sé ben bé quin és el nou periodisme, el del segle XXI. No sé quina forma agafarà. Encara hi ha periodistes que reneguen de les xarxes socials. Hi ha coses d’elles que a mi no m’agraden, de fet, me les he tret totes del mòbil. Però ho han dinamitat tot, hi havia models molt estables sobre com fer periodisme i, de cop, ha implosionat tot. Ara estem com després de la tragèdia, no sabem cap on tirar”.
La cultura és una constant per a Oriol Gracià, tant en la faena com en la seua faceta més personal. La necessita. Mogut per la passió que sent cap a l’audiovisual, és un dels co organitzadors i co directors de FRONT, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, un projecte de Bluverd i Produccions Saurines. FRONT inclou estrenes i films (nacionals i internacionals) que en general han quedat al marge dels circuits comercials de distribució per obrir el debat entre els espectadors a partir del relat que plantegen les pel·lícules. Un dels trets característics de la mostra és que vol portar el cinema a les poblacions on es va desenvolupar la Batalla de l’Ebre amb l’objectiu de promoure la reflexió sobre els conflictes. L’edició d’enguany va començar el 22 de setembre i dura fins l’1 d’octubre. S’hi podran veure propostes com Les harkis, Un cel de plom o El fred que crema, entre moltes altres.
