Elias Gaston està al capdavant del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan des dels seus inicis. A finals dels anys 70 i principis dels 80, Palau i Fabre, un dels majors experts en Picasso, va ajudar l’associació Amics d’Horta a localitzar obres del cèlebre pintor. Els va proposar d’obrir un centre que li retés homenatge i, per fer-ho, els va posar en contacte amb artistes que podien reproduir els quadres que Picasso havia pintat en les seues estades al poble. Després d’anys de lluitar pel projecte, el Centre Picasso va obrir les seues portes a l’any 1992.
Però, per què un dels genis del segle XX té una relació tan estreta amb Horta de Sant Joan? La resposta és el seu amic de l’ànima Manuel Pallarès, originari d’este municipi terraltí. Van conèixer-se quan eren estudiants a la Llotja de Barcelona. Pallarès va convidar Picasso a passar uns mesos a Horta i el malagueny va quedar fascinat per la naturalesa que envolta el poble, sobretot per la muntanya de Santa Bàrbara. Tal i com explica Gaston, “Pallarès l’anava a veure cada any on fos que visqués Picasso, que va canviar d’allotjament moltes vegades. Però anés on anés a viure, Picasso sempre tenia un quadre del seu amic de la muntanya de Santa Bàrbara, un element que ell mateix també va pintar molts cops. Va tenir com una obsessió amb este paisatge”.
Per retre homenatge a Pallarès, ara el Centre Picasso ha habilitat a la planta baixa una exposició on s’explica la relació especial dels dos pintors. En realitat, esta oportunitat és complir un desig del propi Picasso, que volia que el centre tingués exposades obres seues i de Pallarès. Les fotografies mostren la complicitat dels artistes i la funció de l’hortolà va ser vital no només perquè el cubista pogués desenvolupar la seua obra, sinó que també va ser la connexió amb el lloc on ho va aprendre tot.
