Vanessa Esteller és psicòloga i està al capdavant de l’Aixopluc, el seu propi projecte. Originària de Tortosa, Esteller va entrar a la universitat sense saber gaire quina era la seua vocació, però els estudis de psicologia li van confirmar que li agradava entendre les persones i tenir-ne cura. Mentre cursava un màster a Tarragona, que compaginava fent de cangur, va aplicar per a una faena que consistia en fer teràpia a domicili a un xiquet amb autisme. “Esta família me va formar moltíssim, perquè pel que fa a l’autisme, quan jo estudiava, no recordo haver-ho treballat. Era un món totalment desconegut per a mi. Vaig estudiar formant-me a Girona”.
Amb l’arribada de la pandèmia, la psicòloga va decidir que volia tornar a treballar i viure a prop de casa. Així va nàixer l’Aixopluc, centre d’intervenció psicològica infanto-juvenil. El nom va sortir de la casa familiar, que anomenen així, però també respon a la voluntat que el centre sigue un lloc de comfort i seguretat, un espai on refugiar-se. El projecte vital d’Esteller va començar a caminar a finals del 2021 i actualment ja treballa amb unes vuitanta famílies, que porta amb l’ajuda d’una altra psicòloga, Elena Llopis.
A l’Aixopluc hi són benvinguts tan infants com adolescents. Les professionals s’encarreguen de fer diagnòstics, establir objectius i tractar els pacients a través de la teràpia parlada i les metodologies de joc, en els cas dels més menuts. Els donen eines perquè siguen autònoms i puguen valdre’s per si mateixos, però sempre acompanyats de les famílies. Esteller parla també de l’augment de casos d’addicció a les pantalles que detecten, xiquets que, en molts casos, “no venen per este tema, sinó que els pares veuen que no demanen ajuda, no tenen contacte amb altres persones, no juguen amb res… però llavors t’adones que hi ha nens que estan sobreestimulats”. Tot i l’alerta, no és partidària de prohibicions, sinó d’augmentar la confiança entre pares i fills i promoure la confiança mútua.
