Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho
A Sonia Albesa li van diagnosticar una desviació a la columna vertebral de molt menuda. L’ha tractat sempre amb rehabilitació. Quan va créixer va provar de fer ioga per si l’ajudava en la seua condició mèdica, i va trobar que molts dels exercicis li ressonaven als que l’havien ajudat a millorar. “El meu cos va reaccionar i va dir: això jo ja ho he fet. Vaig reconnectar amb la meua part infantil que ja s’havia cuidat”, explica. “Sempre dic que el meu somni no complert és ser ballarina. No vaig tenir l’oportunitat d’anar a una escola de dansa de petita, però el ioga m’ha fet tornar a això”.
Després de ser alumna de ioga a Batea, el seu poble, va veure que volia ensenyar. “Notava que volia més, que volia aprendre més, i la intuició em deia que volia ser professora. Vaig estudiar Econòmiques però amb la pandèmia em vaig quedar en ERTE, com tanta gent. Tancada a casa i sense res més a fer vaig practicar i practicar i practicar, i vaig decidir formar-me per ensenyar”. Després de provar altres tipus de ioga, va descobrir el Navakaraṇa, que defineix com “un mètode d’autotransformació” creat per Dario Calvaruso. Les seqüències de Navakarana són composicions de moviments i postures que es donen de forma progressiva, cosa que permet al practicant personalitzar la pràctica d’acord amb el seu nivell. Cada seqüència treballa totes les parts del cos, amb un focus anatòmic específic que canvia segons la seqüència.
D’ençà de la seua formació, Albesa dona classes en diferents punts de la Terra Alta i, en moltes ocasions, mescla la pràctica amb tallers, retirs o activitats relacionades amb la cultura o la creativitat. Creu en el moviment però no només en el físic, sinó en mesclar disciplines per aconseguir omplir el cos i la ment.