Text de Laia Viñas i fotografies de Judit Camacho
Nerea Perales necessita fer mil coses a la vegada. Atleta des de menuda, ve d’una família d’esportistes que sempre l’ha motivat a moure’s, a buscar més enllà. Va començar a estudiar Biologia però de seguida va veure que havia de formar-se en un camp diferent. Va compaginar els últims anys d’esta carrera amb la d’Educació, i a l’hora de fer el TFG, al 2020, el seu tutor li va parlar d’un virus que havia sortit a la Xina i sobre el qual podria ser interessant investigar. Sense pensar-s’ho, el treball de Perales va tractar del coronavirus i li va obrir les portes a la creació de contingut. “Vaig començar el TFG que només hi havia informació de l’OMS i el vaig acabar tancada a casa. Vaig fer un vídeo divulgatiu sobre la covid explicant què era, com afectava la gent, aprofitava per gravar-ho tot, les sortides per a comprar, els carrers buits… allà vaig començar a fer vídeos”, explica. Ara té més d’11.000 seguidors a Instagram.
Este va ser l’inici de la seua aventura com a creadora de contingut, que després va seguir amb material educatiu per a professionals de la docència. Ben aviat, però, Perales va començar a penjar vídeos sobre el seu dia a dia. Intenta que tot el que publica sigue natural i sense filtres. “M’agradava el contingut d’altres creadors que tenien un altre estil. Volia fer un canvi i al principi no m’hi atrevia, gravava el vídeo i després hi posava la veu. M’ha costat fer el pas de gravar-me parlant, en feia mil. Ara ja m’és igual. Si no surto bé o no he parlat del tot bé no passa res”.
Un dels pilars del seu contingut són les relacions que té amb la gent que l’envolta, protagonistes també dels seus vídeos. En especial sa mare, amb qui té una connexió especial que es palpa a través de la pantalla.
En un moment en què ja han arribat les primeres col·laboracions amb les marques, la creadora té mil idees al cap. Una és el seu proper projecte dins de xarxes, on penjarà vídeos sobre running, una part vital de la seua vida. Tot i que una de les coses que més li agrada fer és, simplement, “engegar la càmera i fer el que faria en una situació normal, com si no la tingués allà”.