Miquel Àngel Angelats també és Lo Collitó. És el nom del seu projecte, que no és només empresarial, sinó que és vital, tal i com ell conta. És com el coneixen molts dels seus clients, que cada setmana reben un missatge amb les hortalisses de què disposa i li poden comprar. Molts cops, esta comunicació ve acompanyada d’un text que parla de l’època de l’any, dels camps, dels cicles de producció i de la vida, en general. La setmana de Nadal de l’any 2017, Angelats els escrivia: “A l’horta, pels volts de Nadal, gairebé com una ofrena de Reixos, arriben ses majestats les carxofes! Ben espaiet al principi, una aquí i l’altra allà…sempre a la corda fluixa: ara se gelen, ara se salven, compte en la rosada…quins treballs! Però los seus corets deliciosos bé valen totes les suades…coste i valgue! I també comencen a arribar bons espinacs hivernals, ara ben bonics i ben arribats…xalen en lo fred!”.
Angelats va criar-se entre Cardedeu, on vivien els seus pares, i Aldover, on s’estaven sons iaios. Parla amb un accent ebrenc que denota on se sentia més a gust. Fa anys que viu a Aldover en una casa a la vora del riu, on hi té l’hort del que viu. L’habitatge té les finestres pintades de blau i hi ha les incials de la seua besiaia als forjats del balcó. La gent que passeja pel carrer el pot veure feinejar, acotxat col·locant el reg o collint les verdures de la tardor, gairebé preparades. Els seus iaios ja vivien de la terra, però no tenien especial interès en que ell els seguís els passos. “Este terreny sempre ha sigut nostre, de casa de tota la vida, dèiem natros. De petit ja sentia converses que feien pensar que a la terra no hi havia futur. A mi m’agradava molt dibuixar i vaig decidir estudiar Arquitectura i vaig fer d’arquitecte durant tretze anys. Ho vaig gaudir, però tenia el cuquet de la terra, una cosa que portava a dins i em cremava, ho necessitava”, explica el pagès.
A Cardedeu va conèixer el seu gran mestre: l’Etern Verdaguer. “Este home era un pagès que havia fet verdura tota la vida. Es deia Etern perquè els seus pares havien sigut llibertaris, i els llibertaris no posaven noms del santoral. El vaig conèixer amb vuitanta anys i vaig estar-ne sis anys aprenent l’ofici amb ell. Vam fer una relació pràcticament de família. M’estava amb ell dos o tres dies a la setmana i la resta seguia fent d’arquitecte”. Però al 2010, després de la mort de l’Etern i amb la crisi del 2008 cuejant, Angelats va saber que era hora de tornar al que sempre havia considerat casa. Va obrir els porticons de la casa familiar d’Aldover, tancada des de la mort dels iaios, i va llençar-se a treballar la terra i a viure del que ella li volia donar.
Ara, Angelats abastix famílies de la zona amb les seues hortalisses. Viu rodejat d’arbres fruiters, tomateres i bajoqueres que s’enfilen. Tot el que cultiva és ecològic i ha aconseguit construir un ecosistema on els animals i plantes s’ajuden entre ells. Entre tots, mantenen productiu un tros de terra que ell considera un regal. Seguix interessat en fer aliment de qualitat, poc manipulat per l’home. De fet, conserva moltes llavors antigues que li va dixar l’Etern que ell seguix plantant. Així, una part de la vida d’abans seguix present en la d’ara.
1 comentari
Aupa Miquel Àngel!