Manel Maigi és de Bítem, però viu a Tarragona. Torna al poble molt sovint, amb la seua dona i el seu gos, i aquí hi pinta en tranquil·litat. Fa uns sis anys que va decidir començar a pintar. “Vaig agafar pintures, pinzells i vaig començar a provar. Al principi no pintava amb tela, ho feia sobre cartrons. Alguns amics em demanaven, pinta’m el gos, i així va anar, a poc a poc”. El procés va ser totalment autodidacta i des de la tranquil·litat, sense la pressa de voler aprendre cap tècnica en concret.
El passat agost va exposar els seus quadres a l’Ésglésia de Miravet sota el títol ‘Cercant camins’, fent una referència a la búsqueda d’un estil propi. “M’agrada molt pintar paisatges, alguns en concret. La corrent surrealista també m’interessa”. Tot i esta recerca constant, el que més valora de la pintura és la calma que li proporciona, a banda de l’oportunitat per ser creatiu. Maigi treballa amb persones amb paràlisi cerebral a la Fundació La Muntanyeta i ha experimentat en primera persona com l’art els fa feliços a través de diverses exposicions. “He vist que, per a ells, el reconeixement de poder veure exposada una obra és molt gratificant, molt bonic”.
L’arriba de la pintura a la vida de Manel Maigi va ser inesperada, ja que ell va formar-se en geografia i història i fins i tot va participar en diverses excavacions arqueològiques. Este interès pels temps passats l’ha carregat sempre amb ell i, de fet, hi ha elements històrics importants en les seues pintures. També n’hi ha de mitològics, i d’altres que posen de relleu la importància del territori i dels pobles.