Fotografies de Judit Camacho i text de Laia Viñas
Llum Cubells té vint-i-quatre anys. S’ha tornat a instal·lar a Flix, el seu poble, després de finalitzar els estudis de Conservació i Restauració a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. La seua curiositat per este ofici desconegut li va arribar en un viatge familiar a França, on en un poble va veure una restauradora damunt d’un andami. Va pensar que ella podia dedicar-se a això, a preservar elements del patrimoni i la història. En acabar la carrera, va cursar el Màster de conservació i restauració de Patrimoni Fotogràfic.
Des que va començar a treballar, Cubells ha passat per institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Museu d’Art Modern de Tarragona o l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. En este últim porta treballant-hi tres mesos, encarregada d’un fons fotogràfic format per 1.852 positius i 319 negatius que daten dels anys 80 als 2000. Esta oportunitat li ha permès viure a Flix després d’haver començat la seua carrera professional a Barcelona, i se nega a marxar a les ciutats per viure del que li agrada. A les golfes de casa seua ha muntat un estudi taller on treballa amb els encàrrecs que li arriben. Molta gent la contacta perquè restaure o conserve fotografies antigues, documents, enquadernacions, gravats, estampes…
Per a Llum Cubells, treballar de conservadora i restauradora és una oportunitat per ajudar a preservar el passat i assegurar-se que les generacions futures podran saber d’on venen. Per aconseguir-ho, com ella explica, s’hi dixa la vista i necessita molta paciència. Molts cops ha de treballar amb vestimenta especial per no danyar les peces. Utilitza estris que s’assemblen més als d’un cirugià que als d’un artista, emprant bisturís, creant solucions des de zero, alcohol o gels. Els materials han hagut de ser químicament testats per garantir que resistiran al pas del temps i al seu deteriorament.
Dedicar-se a la conservació i la restauració consistix en modificar el mínim possible la peça que s’ha d’intervenir. Segons Cubells, “s’ha d’evitar l’efecte del ‘fals històric’, este concepte eludeix a la incapacitat de distingir entre la peça original i la zona restaurada”. La seua faena sempre ha de ser identificable i mínima perquè els professionals del futur puguen decidir si la preserven o la revoquen.