Llúcia Castaño té un lloc preferit al seu poble, Deltebre, i és el camí del Sabatero. És un indret tranquil, on un caminet separa els arrossars del riu i on els arbres hi han crescut sense mesura. “De xocoteta m’hi van portar, en una classe de pintura. Des d’aquí mires la muntanya, mires el poble i mires el riu”. Des de llavors que n’està enamorada, i és un dels primers espais que va triar per impulsar el seu projecte: Tast Clandestí.



Castaño va estudiar Arquitectura Efímera i Interiorisme. “Me vaig dedicar durant vuit anys a reformar cases i feia acompanyament a un despatx d’arquitectura del poble. Llavors va venir la crisi i es van parar les obres , em vaig quedar sense faena i vaig marxar a Anglaterra”. Allà va descobrir els Bed&Breakfast, un model de turisme molt extès a altres indrets d’Europa que, quan l’emprenedora va tornar a l’Ebre, va voler importar. Així va muntar l’hostal Cling43.
Fora de la temporada turística o entre setmana, Castaño va voler posar-se a estudiar per convertir-se en sommelier. “Això ho vaig fer per afició, perquè a mi m’agrada menjar i beure. Però va venir la Covid i havia de pagar igualment les factures de l’hostal. Va ser quan vaig tenir la idea de portar la gent a llocs que no han vist mai, llocs que jo coneixia de tota la vida perquè sóc inquieta”. Així va començar a caminar Tast Clandestí, on els clients són portats a degustar vins de la zona en ubicacions desconegudes.
Depèn de qui em demana de fer el tast, ja sé on l’he de portar.
Llúcia Castaño, sommelier.



La iniciativa ha estat un èxit des que va donar-li forma. La sommelier remcarca que no cal ser un expert en vins per gaudir del Tast Clandestí, només estar disposat a aprendre, gaudir i descobrir paratges inesperats del territori. Se dixa inspirar pels entorns i per les persones que li demanen un tast: “No sé per què, però depèn de qui em demana de fer el tast, ja sé on l’he de portar”.