Joan B. Beltran és historiador i d’Alcanar. Actualment està jubilat, i això li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. El tema que l’ocupa des de fa més de vint anys és el dels deportats ebrencs als camps de concentració nazi. Tot va començar al 2005, quan va submergir-se en la vida José Gras Barrera. “A banda dels quatre deportats que ja constaven, també sabíem que, aquí al poble, hi havia un altre noi que havia estat als camps. Algú em va dir, vés i parla amb la Paquita, amb qui havíem sigut sempre veïns del carrer. Vaig anar-hi i em va dir que sí, que un germà de sa mare havia mort en un camp a Alemanya, i em va dixar la seua fotografia”. Beltran va estirar del fil i el poble va acabar celebrant un acte de reconeixement cap a ell. Però la història no acaba aquí.
“Una setmana abans de l’acte, la Paquita em va explicar una cosa que no s’havia atrevit a dir-me abans, que José era el nòvio de ma mare. I allò em va tombar, em va afectar”. Beltran recorda la nit que va passar, neguitós, pensant en l’angoixa que devia passar la seua mare, que mai no va parlar d’este tema. És la raó per la qual l’historiador ha dedicat les dos últimes dècades a posar cara i a investigar la vida dels deportats. També per retornar-los la dignitat i explicar a les generacions més joves què va passar.
La seua troballa recent més destacada és la de la vida de Maria Cinta Rodríguez, coneguda a França com a Maria Roques en passar a dur el cognom del marit en casar-se. Era originària de la Galera i membre actiu de la Resistència francesa. La Gestapo la va detenir i traslladar al camp de Ravensbrück en el convoi on també viatjava Neus Català. “Arriben a Ravensbrück al febrer del 1944, el gran camp de dones. Allà ella hi està fins al mes d’agost i després la passen a un comando del camp de Neuengamme. Va treballar fent peces armamentístiques”. L’1 de maig del següent any va ser alliberada per la Creu Roja sueca, que va ajudar-la a tornar a França, on va seguir vivint amb els seus tres fills.
Tot i les incomptables hores de documentació, Beltran encara no sap quan ni de què va morir, però diu que no pararà fins que ho sàpigue del cert. Rodríguez és l’unica dona ebrenca que va estar en un camp de concentració nazi.
