Cèlia Llop no para. Viu entre el seu poble, la Fatarella, i Barcelona, on treballa. Però el seu contingut no només beu de la ciutat ni de les Terres de l’Ebre, sinó que, entre moltes altres coses, és una apassionada de les tradicions i els costums de sempre. Ho plasma en la seua sèrie de vídeos ‘Sabies que…’, on recorre poblacions de Catalunya que tenen festes úniques. Ho ha fet a través de les beques ‘Propulsió’ del Departament de Política Lingüística de la Generalitat, destinades a influencers en llengua catalana. “Sabia que a Catalunya hi ha festes molt curioses, començant per la Solispasa que es fa aquí, a la Fatarella. Es va amb un carrau, un instrument de fusta, per les cases del poble cantant una cançó. El mossèn beneeix les cases amb un saquet de sal i, a canvi, els veïns donen ous. Per a mi això era normal, però quan ho anava explicant a la gent em deien, això segur que només ho feu aquí”.
La connexió de Llop amb els seus orígens és profunda. Al poble va començar a fer dansa i a tocar el violí, fa de professora de ball a un grapat de nenes petites i forma part de la Cambra de Violins de la Fatarella. “De petita em deien que havia de ser del món de la faràndula, que aquí això es diu molt. De seguida vaig fer dansa, a l’escola feia teatre, he sigut l’amiga que pentina i maquilla… sempre he sigut una mica multidisciplinària, faig moltes coses alhora. Així és com funciono”. Expressar-se ha estat una necessitat al llarg de la seua vida, i a l’hora de triar en què formar-se, va estudiar Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona. Seguint el consell d’una amiga va presentar-se a la convocatòria de l’ICEC per crear contingut a la plataforma Cultura Jove i la van seleccionar. Així va començar a estar present a xarxes i a fer-se un lloc en el panorama de creadors digitals catalans.
Tot i que no s’acaba de sentir còmoda amb el terme influencer, Llop sap que vol seguir dedicant-se a la creació de contingut perquè gaudix del procés de creació i li dona llibertat per experimentar. Necessita sentir-se lliure en certa manera, ja sigue a través dels formats que tracta o de les tècniques que fa servir per arribar als espectadors. No sap on serà d’aquí a cinc anys, ni deu, però abraça l’incertesa perquè se sent molt còmoda amb el que fa. Li agradaria, potser, fer ràdio o tele, però també conta que dir a tot que sí i l’anar fent li ha portat moltes sorpreses agradables. Potser el futur serà semblant.
