Voluntaris ebrencs treballen en el vuitè dia des del pas de la DANA per València

Crònica d’una jornada de solidaritat a Sedaví i Alfafar, dos dels pobles més afectats

Són les cinc i mitja del dematí, cinc agents de la Policia Local de Tortosa arrenquen des de comissaria en direcció Sedaví, un dels pobles més afectats per la DANA a València. També marxen ben aviat els germans Edgar i Jordan Pepió des de Xerta cap a Alfafar, poble adjacent a Sedaví. A Prop els acompanya en els dos pobles durant el vuitè dia de treballs des de la DANA.

Abans de les nou del matí, els cinc agents de la Policia Local de Tortosa es presenten a la comissaria de Sedaví perquè se’ls informe d’amb quin treball necessiten avui la seua ajuda. Durant tota la setmana s’hi desplaçaran agents per ajudar amb el que siga necessari. Se’ls indica que se’ls requereix prop de la sortida del poble, just al davant d’un pont que connecta amb el poble de Benetússer. Per allà hi passen vehicles de tota mena carregats fins a dalt de queviures, eines de neteja, màquines, mànegues, etc. També hi circulen d’una banda a l’altra tot de voluntaris. La tasca dels agents serà la de gestionar el trànsit i derivar els camions i vehicles pesants per una ruta alternativa, ja que este mateix dia s’ha alertat d’un possible dany a l’estructura del pont. També donen les indicacions necessàries als vehicles que transporten tots els mobles, electrodomèstics i records que ara ja són irrecuperables i són dipositats als afores del poble en grans muntanyes d’escombraries que impressionen a tothom que hi passa.

Davant de l’Institut Escola de Sedaví s’hi aplega una llarga fila de gent. Estan esperant que obrin les instal·lacions per poder obtenir menjar. El centre escolar, on el 29 d’octubre l’aigua va arribar gairebé als dos metres d’altura, és ara un punt de repartiment d’aliments i roba, i fins i tot punt d’atenció psicològica. Conchi, veïna del poble, és una de les persones que espera a la cua i s’escolten de lluny les seues queixes. Explica que el seu home està malalt a casa i que ella n’ha marxat fa quatre hores per recollir el menjar i material de neteja i que encara no l’han atés: “tots els dies passa el mateix i estic ja molt enfadada, tots els dies hi ha la mateixa cua de gent que espera durant hores”. Per altra banda, Anna Perpinyà, psicòloga voluntària de Psicólogas Sin Fronteras, explica que la situació d’avui és puntual per risc d’ensorrament d’un mur de l’IES (fet que només queda en un ensurt). En aquells moments, estaven inspeccionant-ho militars de l’exèrcit espanyol. La psicòloga, preveient la crispació entre la gent que espera, ja és a fora des de fa estona. S’apropa a Conchi, l’escolta i intenta consolar-la. Com el centre segueix sense obrir, voluntaris s’apropen amb cabassos i comencen a repartir material de neteja i menjar a peu de carrer.

Ens endinsem al poble. El fang segueix present als carrers, tot i que la situació va millorant a poc a poc. Segueixen havent cotxes encastats en magatzems, els mobles s’acumulen i les olors proliferen, però ja s’hi pot caminar. Voluntaris d’arreu del país treballen amb els veïns de Sedaví i Alfafar. També ho fan cossos de seguretat i de bombers de molts punts d’Espanya. Una desena de voluntaris ajuden a Vicente, veí de Sedaví, a treure tot el fang de la planta baixa de casa seua. Tots ho fan el silenci i només s’escolten els cops de les escombres i pales contra el terra. Entremig de tot, hi apareix una petita granota que salta i esclaten alguns somriures prou discrets.

Els germans de Xerta, per la seua banda, arriben a Alfafar, on hi tenen una amiga. Hi han dut una furgoneta plena d’eines de neteja i botes d’aigua de totes les talles. Ha estat tot possible gràcies als 1.500 € de benefici d’una festa celebrada el passat dissabte al poble de la mà de l’Associació de Joves de Xerta i l’Associació Amics Xertolins per la Festa. Concretament, han dut fins al poble de València “tres màquines d’hidroneteja, que és del que més fa falta, més de trenta parells de botes, una vintena de pales, deu rasclets i cinc-centes mascaretes, cabassos…”, explica Jordan, qui també destaca la solidaritat dels comerços ebrencs, que els han venut a preu de cost molt de material i també els hi han donat d’altre. Segons explica Edgar, les botes d’aigua s’han acabat a la poca estona d’arribar, i és que és impossible no trobar gent demanant-ne en els punts de solidaritat o fins i tot als agents vinguts de Tortosa, situació que s’ha anat repetint durant tot el dia.

Edgar i Jordan han estat durant tot el dia traient fang i més fang de la pista poliesportiva del pavelló municipal d’Alfafar i la feina no acaba. Es mostren aclaparats, però encoratjats a tornar en els propers dies per seguir ajudant.

Durant tot el dia els veïns ens han explicat com van sobreviure al pas de l’aigua, però també com ho han fet després. Expliquen la indignació, la ràbia i la desolació que senten, però també l’agraïment a tota la gent que s’hi està desplaçant per poder ajudar.

Arreu del territori afectat per la DANA s’hi troben molts més exemples de voluntaris de les comarques de l’Ebre. Alguns hi porten donacions, d’altres ajuden a treure els cotxes dels carrers i d’altres segueixen traient fang de les cases.

Es fa de nit. Un altre dia de fang, treball i cansament acaba. A la vora del pont, on els agents es preparen per al seu viatge cap a Tortosa, un grup d’amics plens de fang i escombres i pales carregades en un carret del supermercat s’acomiaden i es diuen fins demà.