La mostra està oberta al públic al Museu de Tortosa fins al 14 de setembre
A la Sala d’Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa s’hi pot visitar, fins al 14 de setembre, l’exposició ‘Jo no pinto bous. Sinestèsia de Leonardo Escoda’, comissariada per Carme Sais Gruart. La mostra vol donar a conèier el procés creatiu de l’artista tortosí Leonardo Escoda, mort al 2022 als 66 anys.
Escoda va ser un artista i activista cultural, Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de Pintura, graduat en Gravat i Tècniques d’Estampació i Graduat en Conservació i Béns Culturals Mobles per la Universitat de Barcelona. Va treballar com a professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa i a Tarragona, també de director al mateix centre. Des del 1985 va realitzar nombroses exposicions individuals per tot Catalunya, així com una exposició itinerant de Pintures a la resta de l’Estat Espanyol. També va exposar a Itàlia i a França de manera col·lectiva. És un dels grans noms de l’art ebrenc i la seua petjada ha quedat en l’estil i l’educació de moltes generacions de pintors que van ser alumnes seus. Sempre compromès amb el territori, va tenir clar que havia de crear des de la seua ciutat i formar part del seu teixit cultural, creant així obres que només s’entenen llegint esta relació que tenia l’autor amb el seu entorn.
Així, a l’exposició s’hi poden trobar diverses obres d’Escoda que corresponen a diferents moments de la seua vida i creació artística, pintades amb diverses tècniques, materials i estils. S’hi poden veure també algunes de les inspiracions i temàtiques recurrents de l’artista, com ara els llibres que llegia o les notes que prenia als seus quaderns, que parlaven de tot. Dels quadres, de la música, de les lectures, de les preocupacions… La seua companya, Pilar Lanau, també artista, recorda en declaracions a este mitjà com Escoda solia dixar els llenços i les teles a la intempèrie durant dies només perquè els passessin coses, perquè els caigués l’aigua de la pluja o el vent de dalt. Este impuls per fer un art verídic i connectat amb l’exterior i la vida el va acompanyar des de sempre. “Ell era respectuós però irreverent. No sé com el podria definir del tot, però procurava no amanerar-se ni repetir-se mai. Es preocupava de no tornar a explicar el que ja estava explicat”, diu Lanau.
Hi ha peces que estan creades a partir d’altres peces. “Les incorpora en obres noves per dir que, en realitat, hi ha moltes capes en la pintura i en la vida, de memòria, per exemple, o d’imatge”, explica l’artista, que conviu i ha catalogat molta de la producció d’Escoda en els últims mesos. Algunes de les obres estan directament tretes de les parets de casa seua, i ella també s’encarrega de la coordinació del programa ‘Mira Leonardo’, una iniciativa que inclou exposicions, taules rodones, activitats educatives, recitals de poesia, dansa i concerts. Aquest projecte es duu a terme gràcies a la col·laboració de diferents organismes, entitats i particulars de la demarcació de Tarragona, així com de la família de Leonardo Escoda.
