El pintor tortosí va cultivar tot tipus de tècniques i estils
La sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa acull fins al 9 de març de 2025 l’exposició “Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978“, amb una seixantena d’obres entre dibuixos, gravats i pintures de l’artista tortosí que ens mostren l’obra més desconeguda i el seu vessant més compromès. L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, la regidora de Cultura, Mar Lleixà, el comissari de l’exposició, Sergi Plans i les filles de l’artista, Araceli i Anna Mauri, van inaugurar divendres l’exposició en una sala plena a vessar.
“Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978”, comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans, comprèn el període entre la seua primera exposició individual al Centre del Comerç de Tortosa, el 1963, i la segona, quinze anys després al mateix Centre, l’any 1978. El comissari de l’exposició ha explicat que la mostra repassa la primera etapa figurativa de l’artista –després d’uns inicis en l’abstracció–, marcada per un cert realisme de caràcter social, sovint amb càrrega crítica. Així, l’exposició se centra en la seua faceta més compromesa amb la realitat de la seua època, al voltant de temes com el món rural, el món del treball, la violència i la repressió, o la Guerra del Vietnam, entre d’altres. La major part de les obres exposades provenen de l’estudi de l’artista, però també de la col·lecció d’art del Museu de Tortosa, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de col·leccions particulars.
Una obra extensa que dorm en un pis tortosí
L’obra de Frederic Mauri és extensíssima. Tant, que la seua obra ha plenat habitacions del pis que va habitar en la seua última etapa de vida. En un reportatge fet per A Prop, una de les seues filles, Anna Mauri, explicava que son pare havia dixat una quantitat d’obra incomptable, i que molts cops, es trobaven peces sense datar ni firmar, cosa que els complicava la tasca de catalogar-les i ordenar-les. De fet, ella i la seua família han sigut les encarregada de mantenir l’obra de Mauri ordenada.
Frederic Mauri va nàixer a Tortosa al 1940 i va morir al 2019. Va estudiar Belles Arts a Barcelona després de formar-se a la seua ciutat natal i, segons la seua filla, “quan va arribar a estudiar a Barcelona se va sorprendre perquè hi havia moltes coses que ell ja sabia i no li estaven ensenyant”. Fundador del col·lectiu Macla 65 i part del grup d’artistes i intel·lectuals que incloïa noms com Zorada Burgos o Manuel Pérez Bonfill, Mauri fins i tot va ser empresonat per la pertanyença a estes agrupacions i les seues tendències polítiques, reflectides en el que creava. De la presó en va sortir ràpid, però la temor a que el tornessen a represaliar va fer que amagués gran part de la seua producció en un hort que tenia als afores de Tortosa. La seua família, quan hi ha rebuscat anys després, ha descobert, mig amagades, obres que mai havien vist.
