Una lupa sobre les Terres de l’Ebre

per Quim Melchor Lleixà

Moltes vegades m’he preguntat a quants llocs del món pensen com pensem natros, que enlloc s’hi deu viure com vivim aquí, que a cap taula s’hi deuen servir plats com els nostres, que no tothom té un delta com el de l’Ebre o unes muntanyes com les dels Ports ni pot perdre’s en la imponent bellesa de la Terra Alta o exposar-se al tresor cultural de la Ribera —i tot això a mitja hora en cotxe. Tenim musclos i rovellons, basses i barrancs, i tants parlars com pobles. Hi ha rivalitats històriques, germanors festives i una herència fluvial i cultural compartida: és l’Ebre, finalment, el que ens ha fet ser qui som i el motiu d’unió de les nostres quatre comarques baix d’un sol nom, popularitzat per un dels grans autors de la nostra literatura.

Avui en dia, la sempre present sensació de ser una regió menystinguda sembla estar-se perdent, molt a poc a poc. Comencem a aparèixer a la premsa i la televisió, i potser en uns anys tenim la sort que algú ens faci una pel·lícula que ens situï definitivament al mapa. Ara bé, podem continuar esperant pacientment les molles del país, o bé podem fer un pa nostre, que de mans hàbils en tenim —i no poques. Són mans sovint anònimes, però són les responsables que a l’Ebre hi hagi moviment cultural: des de l’escola d’art al taller que hi ha al costat de la carnisseria del poble, passant per la finca que hi ha abans de la rotonda que dona a la nacional. És una xarxa de mans, peus, caps pensants i gent amb passió, que són ben a prop nostre; a tot arreu, realment, si se sap mirar.

I saber mirar —i retratar— aquesta xarxa és la valuosíssima tasca en la qual han excel·lit les estimades Judit i Laia, Laia i Judit, les incansables periodistes que aquesta setmana han celebrat el segon aniversari de la seua criatura, A Prop. És difícil d’imaginar la feina que suposa trobar cada setmana algú nou d’aquí per a entrevistar i compartir, tot mentre dia rere dia s’actualitza un portal informatiu. Jo, de constància intermitent i dispers com soc, no podria fer-ho, i encara menys de la manera militant i ininterrompuda com elles ho han fet durant aquest temps. Serà un gran repte mantenir aquest ritme, tal com ho serà el fet de preservar el caràcter regional de la publicació, però cada nou perfil descobert i publicat serà una victòria més, i serà compartida pel conjunt d’ebrencs i ebrenques que, amb l’esforç de gent com elles, tenim cada dia més clar que, efectivament, sigui per l’espai o la gent que l’habita, enlloc s’hi pot trobar unes altres Terres de l’Ebre.

Per molts anys, A Prop.