nilak torna a la Terra Alta. I ho fa com qui torna a casa, amb il·lusió i ganes de reconnectar amb els veïns de la comarca. Des que el projecte va nàixer a Vilalba dels Arcs tot just després de la pandèmia que la carpa de circ ha passat per diverses localitats terraltines amb la intenció d’apropar als territoris rurals les arts escèniques, la creació comunitària i tot tipus de propostes culturals i artístiques. Fins diumenge, la carpa estarà muntada a Horta de Sant Joan, als terrenys de la bàscula pública. Des d’aquí es veu el poble i la muntanya de Santa Bàrbara, la preferida de Picasso. Es diu que el pintor malagueny, que passava temporades al poble, s’enduia una foto de la muntanya allà on marxava a viure. La penjava en una paret i recordava Horta.






“Fem dues intineràncies a l’any. Una sempre és a la Terra Alta. Les escollim basant-nos en un estudi del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) que fan cada any on analitzen on es distribueixen els espais d’exhibició i creació d’arts escèniques al conjunt de Catalunya. Dins de tot aquest estudi hi ha set comarques, situades entre Lleida i Tarragona, que no tenen cap teatre municipal o espai d’exhibició. Aquí és on prioritzem anar”, explica Inés Lambisto, productora de nilak. “La Terra Alta ens ha facilitat la continuïtat perquè sempre hi ha ajuntaments interessats en el projecte”.







nilak és un projecte que vol demostrar ser sostenible a tots els nivells. Primer, perquè el seu impacte al medi és limitat. Transporten la carpa, la munten, hi preparen el que és essencial per a la programació i la desmunten sense haver incidit sobre els terrenys en què s’ha desplegat. Després, tenen en ment aconseguir exportar el seu model cap a les institucions per mostrar que no calen instal·lacions faraòniques ni inversions milionàries per construir auditoris, sinó que la cultura pot ser itinerant, pot moure’s i pot ser felxible. “La nostra il·lusió és que aquest sigui un projecte públic, que no depengui d’agents del tercer sector mobilitzant-se perquè això sigui possible. Ens agradaria que un altre model fos possible des de la via pública, on la responsabilitat fos de les institucions. Aquest és el somni, establir un model que funcioni i aportar una plaça més d’exhibició”, conclou Lambisto.





El projecte programa espectacles variats i que juguen tant amb el contingut com amb el format. N’és un exemple el Lab#7 de ll@una, obra de Benet Jofre que es va coent a foc lent. A través d’estos laboratoris, l’artista va perfilant una peça que convida els espectadors a ser testimonis d’un micro món fet de ritmes, grades, objectes repensats i música de llauna. Vint persones van poder entrar dimecres al vespre dins del tràiler on nilak transporta la seua carpa per viure-ho. Sí, art dins d’un camió.








Un dels plats forts de nilak és la comunió amb el territori, i una de les millor maneres per aconseguir que el poble es pugue sentir lligat a la programació és fent-lo participar. El taller de creació comunitària a Horta consistix en repensar la jota a través de l’experimentació i l’humor, i el dirigixen Sarah Anglada i Jose Luis Redondo amb el suport de les artistes convidades Imma Vidal, Laia Picas i Maria Cavagnero. Els participants, vinguts d’arreu de les Terres de l’Ebre, practiquen durant tota una setmana per representar la creació final en dos passis: divendres 10 i dissabte 11 d’octubre. Els beneficis de les entrades van destinats a la conservació del Convent de Sant Salvador. La mescla perfecta entre talent, comunitat i ganes de passar-ho bé tot mantenint viva la cultura.
Consulta aquí les activitats restants de nilak a Horta de Sant Joan.