L’artista presenta un recull de fotografies en blanc i negre sobre estes construccions al Delta
L’observació d’un terra mullat va ser el primer pas d’una sèrie de gambades que acabaria portant l’artista Irena Visa (Banyoles, 1985) al delta de l’Ebre. Visa va tenir la necessitat s’explorar els conceptes de naturalitat o artificiositat, preguntant-se si el que observem, tant en entorns urbans com rurals, pot estar condicionat per accions realitzades anteriorment que acaben alterant l’estat original de les coses. Tenia per títol ‘Ha plogut o han regat‘. Este treball la va dur a estar-se un mes a la residència artística de Baladre, propietat de Lo Pati. Baladre està situada a la pedania ampostina de Balada, ja a la vora dels camps d’arròs. L’artista explica que l’ambient gris d’aquells dies li va permetre descobrir la bellesa de les construccions petites, il·luminades per una llum semse ombres, típica dels dies de pluja. A mesura que en descobria els racons, anava covant la idea d’un projecte nou.
Les petites construccions que se trobava li cridaven la curiositat. El que volia captar no era la seua història ni la dels seus amos. Volia dixar constància que havien existit, documentar amb fotografies que les casetes eren allà i prou, fer un mapa visual que té més a veure amb l’arquitectura i la funcionalitat que amb la nostàlgia. El pensament recorrent que aquelles cases podien desaparèixer en uns anys li va cridar l’atenció. “Em va semblar que m’apropava a elles per retenir-les”. Visa conta que alguns dels referents d’esta obra han estat els fotògrafs Bernd y Hilla Becher, artistes coneguts per les seues sèries de fotos d’edificis industrials a Alemanya. Però la font d’inspiració més evident ha estat el recull ‘Twentysix Gasolines Stations’, considerat el primer llibre modern d’artista. El fotògraf Ed Ruscha va immortalitzar vint-i-sis benzineres de diferents punts dels Estats Units. Tot en este recull és aleatori: des de les construccions escollides fins al número de fotos que dona títol a l’obra.
Irena Visa ha volgut homenatjar-lo amb ‘Twentysix casetes del Delta‘. “És una espècie d’acudit al món artístic, hi ha recull d’este tipus en tots els camps. A dia d’avui, és una icona pop del llibre d’artista”. Ha volgut que el llibre físic fos molt paregut a l’original, amb la maquetació, composició i tipografia semblants, i les imatges d’estes vint-i-sis casetes com a protagonistes absolutes.
