Com a impulsores d’este mitjà, on parlem sobretot de temes culturals, sovint ens trobem preguntant-nos què és exactament la cultura. Què entra dins de la definició i què no. Solem acabar concloent que gairebé tot pot ser-ho. La gastronomia, la gent i fins i tot el paisatge. I el turisme? En esta època de l’any en què les platges ja es plenen els diumenges a la tarda, el territori es prepara per a la vinguda de visitants. Alguns fa anys que estiuegen a l’Ampolla o la Ràpita, altres es refugien a la Terra Alta i als Ports de la calor de l’agost, i molts van descobrir les Terres de l’Ebre en temps pandèmics, quan estava prohibit sortir de la pròpia comunitat autònoma. Segur que us venen al cap les imatges aèries de les fileres de cotxes i autocaravanes al Trabucador.
Els habitants de territoris on s’hi practica turisme de masses estan començant a alçar la veu. Diuen prou a dixar de passejar pels racons naturals que semblen el metro en hora punta. Prou a conductes incíviques i a destrosses que els dificulten la vida la resta de l’any. Prou a l’augment de preus en tots els sectors, però sobretot, en el de la vivenda. Els lloguers s’adapten tant a la capacitat econòmica dels estrangers que condemnen als veïns de sempre a notar-ne les conseqüències.
El sud català, ja sigue per falta d’inversió o de projecció exterior, s’ha salvat d’un model que li tragués la personalitat. Però tampoc som un indret sense turistes, i la popularitat que ens van donar les restriccions de la covid encara cueja. Estem de moda. Per tant, ara és l’hora de decidir. Quin model turístic volem adoptar? Què podem oferir a qui ens visita? Estem disposats a ensenyar-los com vivim i qui som realment? És el moment de posar l’ull en les ofertes sostenibles de les quatre comarques, en allotjaments típics que, a més, expliquen una part del nostre passat. Tenim a les nostres mans mostrar l’art i la cultura produïda aquí per convertir-la en un reclam, en un plus per a la gent que realment vulgue conèixer les Terres de l’Ebre.