La Reserva Natural de Sebes fa trenta anys. L’aniversari arriba en una situació d’emergència climàtica a nivell mundial, tot i que sembla que aquí, al meandre de Flix, la fauna i la flora autòctones poden respirar. És ben bé un oasi al nord de la Ribera d’Ebre, 250 hectàrees repletes de moixons, mamífers (grans i menuts), amfibis, peixos, herbassars i bosc de ribera. El nom de Sebes fa referència al poblat iber de la zona, i l’ecosistema d’aiguamolls és un indret perfecte, per exemple, per als amants del birdwatching. S’hi comptabilitzen més de 200 espècies d’aus. El recorregut a peu està compost de cinc quilòmetres d’entrada lliure on els visitants poden submergir-se en la natura i observar les illes fluvials, els galatxos de l’Ebre i els milers d’animals que hi volten.
La Reserva està gestionada, des de l’inici, pel Grup de Natura Freixe, una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura a la comarca. Este any ells també estan de celebració perquè fa trenta-cinc anys de la seua creació. De fet, ells són els impulsors de Sebes tal i com la coneixem avui en dia. “El formen un grup de gent que estudiaven fora, que estudiaven biologia i tenien consciència mediambiental. Una de les primeres coses que proposen és que Sebes sigue declarat reserva natural, o que com a mínim tingue algun tipus de protecció, perquè ja llavors es veia que era una zona amb molt potencial tant per a la fauna com per a la vegetació que hi creixia”, conta Helena Blanch, del departament de Comunicació de l’organització. “Llavors, a Catalunya tot just es començaven a declarar espais protegits. A partir de llavors es comencen a construir les infraestructures com les passarel·les o els observatoris d’aus per poder apropar la natura a les persones”. El Grup compta amb la complicitat i la col·laboració de l’Ajuntament de Flix des del primer moment.
Unes 6.000 persones passen cada any pel Mas del Director, el punt d’informació de la Reserva i la base d’operacions del Grup de Natura Freixe. Nou persones formen l’equip, que s’encarreguen de la gestió de l’espai en la seua totalitat i dels projectes específics que s’hi desenvolupen. Un dels més exitosos és la pastura de cavalls de la Camarga, una espècie d’equí natural del sud de França. Els exemplars es caracteritzen per la seua mida petita, el color gris clar del pèl i les peülles adaptades a l’aigua i el fang. Esta última qualitat fa que se sentin molt còmodes en entorns com els aiguamolls i, per tant, Sebes és la seua llar ideal. Pasturen, corren i es banyen al seu aire i es poden localitzar per GPS. El personal els manté localitzats i hi ha tanques per delimitar les zones per les quals es poden moure. La majoria dels cavalls són els mateixos que van arribar a l’inici del projecte, al 2001.
El Grup de Natura Freixe s’esforça en mantenir els terrenys de Sebes el més productius possible. Destinen esforços i recursos en mantenir els conreus actius, com els d’oliveres, que en esta època de l’any s’han de collir i arroplegar per vendre o fer-ne oli. Al llarg del recorregut hi ha fins a quatre observatoris de moixons, totalment integrats amb l’entorn, gairebé a tocar dels aiguamolls. El bitó comú, per exemple, és una de les espècies estrella de la reserva perquè en altres indrets és molt difícil de veure. Ve gent d’arreu del món per poder observar com deixa el bec enlaire i es queda immòbil per camuflar-se entre els canyissos. Uns canyissos que s’han de preservar amb ungles, ja que les canyes invasores els van menjant el terreny poc a poc. És una altra de les faenes dels treballadors: detectar quan una espècie forana amenaça l’ecosistema, sempre fràgil.
Amb trenta anys a l’esquena, Sebes és un lloc privilegiat per als amants dels animals i la naturalesa, i sobreviu tranquil en part gràcies a la poca afluència de turistes en temporada baixa. Aquí hi tornen els que volen, simplement, camuflar-se entre la verdor i observar el que passa al seu voltant. Com una parella de cigonyes que ha descobert un niu que va dixar fet una predecessora, i que des de llavors fan servir de llar.