Adrià Sancho és veí de Xerta. És bomber i en els últims dies ha estat treballant a l’incendi forestal de Paüls, ben a prop de casa. El dilluns a migdia, en rebre l’avís, va acudir a la zona de la Coma i la Vall de l’Infern, la zona 0 del foc. “Dilluns vaig treballar fins a la nit i després va venir un relleu. A aquella hora ja feia un vent molt, molt fort, va agafar el pendent descendent i de seguida va arribar al poble, però els trossos treballats estan bé”, explica.





A Xerta s’ha cremat més de la meitat del terme municipal. És el poble amb més afectacions. Se li suma l’angoixa que van passar els veïns el 7 de juliol a la nit, compartida amb els d’Aldover, Bítem i Tivenys quan l’incendi va creuar la C12 i, posteriorment, l’Ebre. Per a Sancho, a banda del desgast de les hores combatent el foc, el preocupa el paisatge desolador que ha quedat. “Jo sempre estic aquí, per estes muntanyes, a la Moleta… fa molta llàstima perquè el meu dia a dia és això. Totes les aficions que tinc les faig aquí, ara no sabré què fer”. Una de les pèrdues que més lamenten els xertolins és la del Pi del Perillo, un arbre monumental que ha vist créixer generacions, idoni per fer excursions amb la família. Les flames li han esqueixat la base i les seues enormes branques ara reposen a terra, negres.






Una d’estes aficions és la d’apicultor. Té una cinquantena de caixes d’abelles passat el canal Xerta-Sénia, on s’estan a l’hivern, però calcula que vuit s’han cremat. Ara les ha de dur més amunt, a la part d’Alfara de Carles que no s’ha vist afectada pel foc perquè hi acaben de passar els mesos de calor. Però no sap si podrà tornar-les, perquè els voltants de la finca han quedat calcinats. “Aquí elles ja no hi tenen res a fer”, diu. Tot i l’estabilitat del foc ara mateix, Sancho es preocupa pels despreniments de roques que hi poden haver en les zones cremades. Advertix que els camins són inestables i que encara s’hi faran més després de les pluges previstes per a este cap de setmana. Protecció Civil també ha fet una crida a la ciutadania perquè s’eviten estos espais.






