La plana d’Ernesto Martí i Núria Jerez està al capdamunt del camí de la Foradada. S’hi pot accedir des de diversos punts, però des del poble de Xerta s’hi arriba seguint una pista que comença al camp de futbol del Molí. Aquí hi viuen des de fa anys. Tenen una casa que és part de pedra i part de fusta, i gats, gossos i cavalls. El dilluns a migdia, quan van sentir que havia començat un incendi a la zona de la Coma i la Vall de l’Infern, al terme de Paüls, van posar-se mans a la faena. La major part del terreny ha quedat calcinat, tot i que el foc cremava de manera irregular, atiat per un vent de mestral que feia que les flames saltessen diversos metres endavant. Se’ls han cremat magatzems, pins i sotabosc, però han pogut salvar molts racons degut a què la terra està treballada i neta. I als esforços que van fer el mateix dia de l’incendi, empesos pel pànic de perdre-ho tot.
Van afanyar-se en baixar els cavalls a la Hípica Les Finquetes, que va acollir tots els animals que van poder. Van recórrer una distància d’uns 3 quilòmetres amb els animals, i després van tornar a pujar a casa per seguir amb les tasques de contenció. “Si la casa s’ha salvat ha sigut per natros. El primer que vam fer va ser portar totes les mànegues que teníem a les naus i remullar-ho tot”, explica Carla Artiola, parella d’Ernest Martí, fill gran del matrimoni. Artiola és de Benifallet, el poble on molts xertolins van decidir marxar quan van veure que el foc arribava al poble. Explica que va veure un grapat de cotxes amb gent a dins que van fer nit a l’interior dels vehicles, a l’espera de saber què passava. El foc a tocar de la benzinera va fer que molts decidissin sortir sense saber gaire on anar ni quan podrien tornar a casa.
La família sencera va passar-se les hores de claror llaurant, remullant la casa i la terra i podant les branques dels arbres més propers a la casa, que està envoltada per pins. “Els pins no es poden tocar, no es poden tallar. Estan protegits. Intentes tenir el terreny cuidat i treballat i només fiquen pegues i complicacions. És la conversa de sempre, la terra s’ha de tenir treballada i en condicions, amb este incendi es veu clarament la diferència del que s’ha endut el foc i el que no. Quan hi ha cultiu, se salva”, diu Ernest Martí.
Amb l’arribada de la nit van decidir baixar a Xerta, on hi viu una altra part de la família. Però només amb l’ordre de quedar-se confinats a casa i sense saber què passava, van baixar fins a un dels entradors del poble, des d’on van veure com un tros proper a la benzinera cremava. Aquell va ser un moment de caos absolut, i Ernesto Martí va decidir avançar fins a les naus de la seua propietat que es troben just davant de la Repsol. “Per allà no deixaven passar, però vam anar per baix, vam saltar i vam salvar-ho amb extintors, perquè amb la mànega no donàvem a l’abast”. Són els propietaris d’una empresa d’inflables. “Allà dins hi havia dos dipòsits de gasoil, vuit furgonetes i dos camions, tots aparcats en bateria”.
Expliquen que la sensació d’abandonament en aquelles primeres hores de foscor va ser absoluta. “La gent tenia la sensació que els Bombers passaven i no s’aturaven, semblava que allà no ens ajudés ningú. I, a més, amb l’ordre que tothom es quedés a casa. Si natros ens arribem a quedar a casa, avui estem baix d’un pont”. A la situació d’angoixa se li sumava la manca de comunicació directa a la població, que només rebia les alarmes al mòbil de si s’havien de confinar dins les cases o els municipis. Denuncien la falta de cobertura per parts dels mitjans públics del país, que no van fer connexions en directe durant la nit i emetien informació obsoleta, tot i que diversos mitjans locals, amb els més que limitats recursos dels que disposaven, van desplaçar-se pels punts calents del territori per informar en directe.
A les voltes de les sis del matí, amb el pes de la incertesa i sense poder dormir, van decidir tornar a pujar a la plana, que cremava. Petits focs envoltaven el perímetre, es veien columnes petites de fum. Un magatzem amb palla es va encendre, així com un remolc o una part de la instal·lació de l’aigua. Es veuen calcinades parts de les construccions on ara descansen els animals, ja fora de perill. Com van poder, van salvar la casa de l’incendi i van aconseguir mantenir el foc a ratlla, sens dubte gràcies a la humitat que li havien proporcionat a la zona en les hores anteriors. Els Bombers els han confirmat que, sense tota esta faena, la situació hagués estat molt pitjor.
A les poblacions tocades per l’incendi les converses giren al voltant d’una única temàtica: el territori s’ha de treballar i netejar per evitar situacions com esta. Ara, amb les muntanyes despullades, es tornen a veure marges de pedra seca, brancals que havien desaparegut per la malesa i l’abandonament dels camps. “Tot això devia estar plantat d’oliveres, però avui en dia no surt a compte tenir-ne. Ens carreguem la pagesia perquè avui en dia no es pot viure de la terra”, conclou Ernest Martí.