La sala programa dos espectacles amb l’humor com a denominador comú per les Festes Majors d’Amposta
La Sala B va obrir les seues portes el passat 22 de juny. Situada a Amposta, naix de la factoria Racó Amposta, una cooperativa de treball associat que abarca tres línies d’acció clares: cultura, moda i esdeveniments. Per tant, es dediquen a l’organització de festes, a la confecció de la mà del modista Andrej Mikulasek i al teatre i panorama cultural amb la Dh Company, la seua pròpia companyia teatral. Des de fa dos mesos, l’empresa gaudix també d’un espai únic per seguir fent créixer el projecte: la Sala B, situada a les antigues oficines del Racó i que arrenca amb la voluntat de teixir nexes entre públic, artistes i creadors de fora i, sobretot, del territori.
Ara, a la portes de les Festes Majors d’Amposta, Sala B proposa dos espectacles amb l’humor i la participació del públic com a denominador comú. Piérdete en Chicago es podrà veure el proper 10 d’agost i és una proposta que beu de les experiències vitals del públic per acabar teixint un relat comunitari. El 13 d’agost és el torn de No es lo mismo porque no es igual, que Joan Guijarro, actor, director, priductor i un dels impulsors del Racó, definix com “la mare dels espectacles drag que hi haurà a la sala”. Basat també en la improvisació, el show parlarà del context i de com els tres personatges protagonistes s’adapten a diferents situacions com, per exemple, les festes majors. És un concepte que tindrà continuïtat. De fet, a Nadal se’n farà un altre per tractar la temàtica d’esta època de l’any.
El calendari continuarà actiu al setembre, amb La Argentinita – Una maleta llena de Lorca, en la que l’actriu i creadora Fuensanta López interpreta la millor amiga del poeta i l’homenatja a través de textos teatrals, poemes i cançons. El 3 d’octubre, dins de l’Octubre Trans, actuarà Fitta Molina amb l’obra Yo, Fitta, que narra en primera persona l’experiència d’una dona trans que porta l’autenticitat per bandera. Són exemples de la línia que seguirà este espai ampostí, que no només vol ser una sala de teatre, sinó que vol convertir-se en un centre de cultura, intercanvi i creixement artístic. “Sala B serà, sobretot, el que el públic vulgue que sigue. El primer que volíem era un espai digne per poder assajar i treballar amb la companyia, i este espai s’ha acabat convertint en la Sala B d’una manera molt orgànica. Volem saber què vol veure la gent, crear esta necessitat d’anar al teatre i que ells ens diguen què volen venir a experimentar”, explica Guijarro. Hi ha també la voluntat de programar tot tipus d’arts escèniques, com la dansa contemporània o el cabaret, el seu format estrella. A més, aquí també s’hi fan tallers o cursos, i hi ha lloc, en un futur, per a residències artístiques.