L’exposició Caràcters i personatges ja es pot visitar a la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar. L’obra de Jaume Antich Gascó hi serà fins a al 25 de febrer, i és el fruit de cinc anys de feina, des que l’artista va tornar a pintar després d’anys aturat. Nascut a Ulldecona, va estudiar Belles Arts, especialitat de pintura, per la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona el 1993. Després es va diplomar en Restauració i Conservació d’Escultura, a lESRCBC de la Generalitat de Catalunya el 1996. Va estudiar Màster en Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona el 1997 i la seua trajectòria professional ha estat vinculada a este últim camp. Després de viure i treballar a Barcelona, ha tornat al seu poble, on regenta el restaurant Lo Paseo. En el canvi de ritme de la pandèmia, va trobar les ganes i l’espai per tornar a crear.
“El procés es llarg, sempre vaig fixant-me en la gent que m’envolta, sobretot pel carrer, veig gent, mirades, interaccions, algunes queden fixades, com retingudes a la memòria, i llavors s’inicia un procés semblant a un destil·lat”, conta Antich. Un nas, una boca o un gest que li crida l’atenció al carrer, a l’autobús o on sigue, i ell té la necessitat de pintar-lo. “M’interessen els processos pictòrics”, diu, i la seua tècnica per dibuixar i pintar té alguna cosa a veure amb les capes, amb l’anar afegint, amb l’experimentar. S’hi posa amb grafit 9b i un bloc de apunts, perfila i ajusta allò que li resulta essencial, l’ànima del que serà el quadre. Després entren en acció els papers d’aquarel·la i les tintes, sobretot la tinta xinesa, anilines, nogalina, tintes de colors o acrílics aigualits, jugant amb les taques i els traços involuntaris de les mans. Això li interessa: l’art que naix de les imperfeccions i dels moviments sense naturals.
L’art sense el relat al centre
Caràcters i personatges és també una declaració d’intencions. “Fujo bastant d’haver de trobar-li un relat a tot. Això em va torturar durant els meus anys d’estudiant quan els professors, els primer que demanaven era el relat. De fet, és l’únic que et demana l’acadèmia. No els interessa gaire cosa més perquè el demés és molt difícil de valorar. És difícil de valorar si la pinzellada va a un lloc o a un altre o si aquell pantone és l’adequat o no”. Per evitar discursos que emboiren l’obra, Antich reivindica les formes i els colors per si mateixos, amb una proposta de tres sèries on es veu perfectament el seu procés de creació i evolució. El de les primeres pintures, dels volts del 2021, amb formes nues, calaveres. Després, formes quotidianes, que es troba al carrer, amb més color. Per últim, figures transhumanes inspirades en el pop i els retaules romànics.
Una quarantena de pintures composen esta proposta que surt de les inquietuds i, sobretot, dels ulls observadors d’un artista que creu que una obra no està completa fins que el públic la contempla i l’assimila. Per això, l’oportunitat de mostrar-la en un espai com la Biblioteca d’Alcanar és perfecta: els visitants s’hi podran veure reflectits en tots els seus gestos, costums i maneres de ser al món.