El músic ampostí actua a casa en el marc de les festes majors
Míssils que apunten al teu cor és el nou disc de Rampaire, l’alter ego musical de l’artista Alfred Porres. Després de publicar-lo la mes d’abril i de presentar-lo en format acústic en diverses botigues especialitzades de Barcelona, el proper 12 d’agost, en plenes festes d’Amposta, Míssils que apunten el teu cor veurà la llum a casa interpretat per una banda. “Serà la presentació oficial a les Terres de l’Ebre. És un disc de consolidació de la banda, amb qui vaig començar a col·laborar al 2021, amb l’anterior disc”, conta Porres.
El nou recull de Rampaire s’ha gravat en un estudi de Sabadell i conté temes inspirats en les relacions humanes, el pas del temps, la memòria o les expectatives que posem en el futur. “Les cançons del disc són un recorregut a través d’històries i personatges, de viatges, de vivències… i de la dificultat que tenim, de vegades, de donar significat a allò que vivim”.
Els inicis de Rampaire
Rampaire inicia la seua trajectòria musical a l’abril del 2015, amb la publicació a Bandcamp de l’EP digital autoeditat Sol. La proposta musical de Rampaire es definix bé en el seu segon EP, Pedretes (Segell Microscopi, 2018): cançons pop amb referències als clàssics dels seixanta però amarades de la música i la cultura ebrenca. El 2019, Rampaire publica el seu primer LP, L’era de les revolucions (Segell Microscopi), un recull de cançons pop de factura més elèctrica que les del treball anterior amb el que s’inicia la col·laboració amb Eduard González, artífex de la producció i l’enregistrament a 8 BITS ESTUDI de Sabadell. La tardor de 2021, Rampaire va publicar el seu segon LP, Aigua del cel, que va tenir continuïtat en el doble senzill Demà/Somnis (Segell Microscopi, 2022) i que ara es consolida en el nou disc, Míssils que apunten al teu cor (Hidden DIY, 2024).
Al capdavant de Rampaire hi ha Alfred Porres (veu i guitarra), artista visual i músic amb una llarga trajectòria que es remunta als inicis dels anys noranta quan liderava Atzucac, grup amb el que va publicar el disc Paradisos possibles (Soviet Records, 1993). Els músics que l’acompanyen són Albert Freixas (guitarres, teclats i veus), guitarrista i cantant amb un projecte propi en solitari i una carrera consolidada al costat del músic i productor Eduard González (bateria i programacions) com a membres del grup Ix! i Rubén Alcázar (baix), un baixista experimentat que ha acompanyat Joana Serrat, Pep Sala i Ramon Aragall, entre d’altres.