Celso Pla Cid és un dels voluntaris de la Cooperativa Terram. Va jubilar-se fa uns mesos, convençut que a la vida hi ha moltes altres coses a banda de treballar. Però fer i reconstruir marges de pedra seca no és una faena, per a ell, sinó que és quasi un deure. Vol traspassar este coneixement, esta manera de fer, perquè no hi ha relleu generacional als camps i, per tant, les tasques que no son estrictament agrícoles també s’acabaran perdent. Estos dies treballa, amb l’ajuda d’altres integrants de la cooperativa, en una finca privada a prop de l’ermita del Coll de l’Alba de Tortosa. L’aigua dels últims mesos ha fet que el mur cedís, tot i que les panxes que s’aprecien al llarg de la construcció indiquen que l’aigua porta anys escolant-s’hi i malmetent-lo.
Terram va nàixer després de la pandèmia a la Sénia. Oscar Pla, Ruben Prades, Eli Bermudez, Enric Martí i Martí Vinyals, amics de tota la vida, van voler posar solució a dues problemàtiques que els preocupaven: l’abandonament dels camps i l’atenció a les persones en risc d’exclusió social. “La idea és ocupar a persones de col·lectius vulnerables dins del món agrari”, declarava llavors Oscar Pla. I des de llavors han aconseguit un grapat de fites, com mantenir una borsa de treball activa o comercialitzar el seu propi oli d’oliva.
Terram també té voluntaris. Un d’ells és Celso Pla, pare d’Oscar Pla. Pare i fill estan units per un projecte altruista que unix tradició i acollida. “Molta gent que ens contacta per realitzar serveis relacionats amb l’agricultura tenen una altra necessitat important: arreglar les trencadisses dels marges. Quan arriba l’estiu, les tasques del camp es paralitzen. Aquí veiem que és el moment de preparar i ensenyar al nostre equip perquè puguen donar el servei de margerer”, conta Oscar.
Després de la jubilació, el fill va animar el pare a seguir amb la seua tasca amb la pedra seca, explicant-li que era una tasca vital perquè no es perdés este coneixement que no està recollit enlloc, sinó que va passant de generació en generació. “He estat els últims 27 anys fent de comercial en una empresa. Però els caps de setmana em dedicava a fer el que m’agradava, a la pedra seca. Oscar em va dir que a Terram podien admetre voluntariats i a mi em va semblar de categoria, poder ensenyar tot el que sé. És bonic per a mi, em sento útil perquè traspasso el que sé i el que faig, i sé que quan jo falte, hi haurà gent a qui he ensenyat que podrà seguir fent-ho”, conta el pare.
“Jo en vaig aprendre de mon pare, de quan anàvem al tros a treballar-lo. Fer els marges de pedra seca era una labor més dels pagesos, fa anys no hi havia gent especialitzada únicament en això, sinó que era un afegit al que feien a la terra”. Tot té un sentit, dins d’este món: les pedres petites van al darrere perquè facin de colador natural, el pes s’ha de distribuir de manera òptima entre les pedres més menudes i les més grans, s’ha de saber trobar on encaixarà millor cada peça… “Quan la gent veu un marge no s’imagina la faenada que hi ha al darrere. Hi poden haver dos anys de treball fàcilment, aquí”.
Tot i que les condicions de treball han canviat, Celso està convençut que s’han de seguir practicant certs ritus, certes maneres de fer. Terram ho avala i li dona un espai per fer-ho.
