El Col·lectiu de Dones de Tortosa organitza, el proper 18 de maig, un acte per recordar l’acampada feminista i antimilitarista que va tenir lloc ara fa quaranta anys a la ciutat de Tortosa, al 1985. Encara amb la ressaca de la dictadura, la ciutat s’enfrontava a una època de canvis i llum, i n’és un exemple el propi Col·lectiu. “Vaig començar a estudiar i a contactar amb gent que tenia inquietuds. Així vaig començar a freqüentar grups alternatius, que estaven dins dels moviments socials i et donaven eines de crítica al sistema”, recorda Rosa Cubeles, una de les integrants del nucli dur del Col·lectiu de Dones. Una altra de les impulsores, Ester Baiges, afirma que “els 80 van ser un punt àlgid pel que fa als moviments socials al país com l’ecologisme, l’antimilitarisme o el feminisme. Natros, a Tortosa, no érem multitud, era difícil. Érem menys de les que alguns voldrien i menys de les que natros haguéssem volgut”.
Enmig d’esta lluita que va englobar tallers sobre educació sexual, manifestacions i reunions, va aparèixer l’anunci que a la capital del Baix Ebre s’hi volia instal·lar una acadèmia militar femenina. Juntament amb altres agrupacions feministes i antimilitaristes d’arreu de l’Estat, el Col·lectiu va rebutjar de seguida la idea i va posar-se a organitzar una acampada per manifestar-s’hi en contra obertament. Amb el suport de la DOAN (Dones Antimilitaristes), van omplir un tren des de l’Estació de França de Barcelona que va portar dones d’arreu fins a Tortosa per donar-los suport en la protesta. “La part més reaccionària de Tortosa va sortir en contra nostra amb una virulència difícil d’entendre i que encara fa mal, quan es recorda”, afirma Baiges. Tot i comptar amb el permís de l’alcalde de llavors, Vicent Beguer, les feministes van començar a rebre pressions en els dies previs a l’arribada del tren. “Vam viure aquells dies amb molta angoixa, molta. Tant natros, com a Col·lectiu de Dones, com el propi alcalde, vam anar als jutjats a posar una denúncia per si passava alguna cosa. Vam rebre documents amenaçadors”, declara Cubeles.
Quatre dècades després, les dones que van ser protagonistes d’aquella gesta volen explicar com la van viure. L’acampada va acabar fent-se al Parc Municipal Teodor González, no sense abans rebre amenaces, insults i crits tant a l’arribada del tren com durant el recorregut fins a la plaça de l’Ajuntament, on es va fer la lectura del manifest pacifista. “A l’acte projectarem un vídeo d’aquell dia que s’ha vist en molt poques ocasions, i veient-lo encara emociona veure la gent que va venir a l’estació, veus gent que coneixes i emociona, perquè van venir persones a insultar, però també en van venir altres a fer un cordó per defensar el nostre dret a manifestar-nos”, conta Cubeles. Amb l’esperit que han seguit defensant durant anys, l’acte commemoratiu del Col·lectiu clourà amb un debat que girarà al voltant de l’antimilitarisme.
