per Marta Sánchez
La infància podria fer referència a la llavor de la vida. Una etapa que requereix temps i paciència per a l’entorn. Temps per regar-la i paciència per veure-la crèixer.
Les nostres llavors, sobretot, necessiten aquesta aigua que es podria representar en moments compartits de plaer, de joc, d’estimulació i d’expressió.
Reconec que els adults, els quals ja som arbres, portem un ritme esgotador i ens dificulta trobar aquesta aigua tan necessària. Tot i això, hem de tenir en compte que les nostres petites llavors requereixen d’experiències, de parlar, d’esperar, de motivació i d’atenció. I és per això que les hem de regar, ni massa ni gens, buscant l’equilibri de l’interès per connectar amb l’entorn i compartir en societat.
Personalment crec que les hem de cuidar des de l’inici. Sinó, què passarà amb les nostres plantes?
Com a logopeda, desitjo que gaudiu de les vostres petites llavors i compartiu tots els moments abans que siguin arbres.