L’escriptora xertolina publica el seu segon llibre, ‘La muntanya líquida’
Mercè Falcó publica la seua segona novel·la, La muntanya líquida (Mai Més, 2022). Ho fa després de debutar amb L’Illa de Bembé (Rosa dels Vents, 2017), un relat colonial que va ser mereixedor del III Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès. L’escriptora xertolina ha canviat totalment de registre i ara explica la història d’una zona sense rius i amb aigua potable escassa. Tant, que només la tecnologia i el tràfic d’este bé permet la supervivència d’algunes comunitats humanes. En el seu segon llibre, Falcó mescla la ciència-ficció amb conceptes i idees que ens resulten propres. La situació de les persones amb la natura, la crisi humanitària, la sequera, l’ecologisme, l’escassetat de recursos… tots estos temes filats a partir de la història de diversos personatges amb inquietuds i metes diverses.
La història de La muntanya líquida naix a partir d’un somni recurrent de l’autora. “Era una imatge d’una noia que mirava cap als Ports. Era en un terrat i estava tot ple d’aigua. Primer vaig pensar que era una idea sobre una novel·la històrica, perquè aquí Xerta sempre hi ha hagut moltes inundacions. Però la noia anava vestida amb texans”. Mercè Falcó va intentar durant dos mesos de col·locar en esta imatge records de família, dades que puguessen inspirar-li un relat antic. “Finalment me vaig adonar que ella anava vestida amb roba moderna i que estava absolutament al·lucinada de veure córrer l’aigua. Esta estranyesa cap a l’aigua va ser la clau: què et pot dur a viure l’aigua corrent com una cosa estranya?”.
El procés va començar llavors, al 2016. Fins al 7 de setembre passat, data de sortida al mercat de la novel·la, el procés creatiu ha estat costós i, de vegades, frustrant. El fet d’endinsar-se en el gènere de la ciència-ficció li va fer descobrir que hi havia tècniques que hauria de descartar, com ara escriure en primera persona, un recurs que va quedar esgotat de seguida perquè l’autora “necessitava seguir avançant, seguir descrivint”. La trama és complexa, amb diferents espais que s’engloben dins de tres móns que, tot i que són propers, tenen realitats oposades.
Carregat d’ecologisme o crítica a les desigualtats socials, l’autora afirma que la ciència-ficció és un gènere polític, que ha de ser-ho, a més. Segons ella, és el que el diferencia de la fantasia. Precisament haver d’imaginar un escenari futur, que encara no ha ocorregut i que, problablement, no ho farà mai, ha estat divertit i un problema en l’escriptura. Falcó, filòloga de professió i actual professora d’anglès, s’ha format en varis cursos i escoles d’escriptura. Ella afirma que la teoria li va servir per tenir clar què es podia fer i què no en un llibre com el seu. Parla de la importància d’una tecnologia que, tot i futurista, pugue ser real perquè els lectors puguen creure’s les possibilitats que gaudixen els habitants del futur. “A dos dels meus alumnes, del món de la ciència, un dia els vaig convidar a dues cerveses i els vaig dir: Necessito fer un forat al mar. Van estar una hora bona discutint i al final em van dir que ho havia de fer amb un làser. Jo preguntant si un làser ocupa molt o què, i ells dient-me que no. D’aquí va sortir el procés d’extracció d’aigua del mar quan no hi ha núvols”.
En un futur, Mercè Falcó no descarta reprendre la història que ha creat amb La muntanya líquida, encara que ja està immersa en un projecte. Per a ella, diu, tots els processos de creació van a foc lent i la fan patir, fins i tot li arriben a provocar malestar físic. Tot i això, verbalitza les ganes de seguir escrivint i descobrint gèneres que l’engresquen.
