Núria Altés va criar-se entre vinyes, a Batea. Segurament per això va voler donar la mateixa infantesa als seus dos fills. Al 2010 va crear un projecte propi, Herència Altés, juntament amb la seua parella, Rafael De Haan. El celler està rodejat de les seues pròpies vinyes, als afores de Gandesa, i exporta el seu vi a tot el món. Altés recorda aquells anys com a convulsos, perquè al 2007 va tenir el seu primer xiquet. “Quan em vaig quedar embarassada estàvem creant l’empresa, estàvem en plena voràgine. Quan va arrencar Herència Altés, el gran tenia tres anys i el petit un. Els dos depenien molt de mi, de fet, encara estava alletant”.
Altés va tenir dos embarassos bons que li van permetre seguir treballant, però era conscient que, en el moment dels naixements, s’hauria de fer enrere per poder criar els fills. Tenir temps per educar-los era una prioritat per a ella, que s’ho va poder permetre perquè era autònoma i estava al capdavant d’una empresa. “Jo he tingut la sort que som dos, a l’empresa. Segurament, si jo hagués liderat un negoci sola, m’hagués sigut molt més complicat. Si tens una empresa petita, com t’ho fas, en el moment que et quedes embarassada? Posar-me a la pell d’una dona que porta una empresa sola i que ha de criar, se’m fa un món”.
La implicació de l’empresària en el celler que estava fent créixer va haver de ser inferior que la de la seua parella, però la responsabilitat de la criança la va assumir ella. “No és casualitat que a llocs de lideratge hi hagi poques dones. Tu li dones de mamar al nen, tu et despertes a la nit, quan està malalt requerix molt més a la mare… segurament hi ha excepcions, però en són poques. Ho he compartit amb moltes mares i és així. Hi ha un tema físic, com l’alletament, per exemple, i un altre cultural”.
Altés està convençuda que hi ha un sostre pel que fa a la projecció professional si coincidix en el temps amb el naixement d’un fill. “En el món de la gastronomia ho veiem constantment. Hi ha molts xefs mediàtics que estan a la cúspide i que representen el millor d’este gremi… i no hi ha dones. Com pot ser que la dona, a casa, encara sigue la que lidera la cuina però després, a fora, no en veiem cap?”.
Sobre els embarassos, l’empresària recorda que va tenir dues gestacions còmodes. “Anava a fer fires internacionals amb una panxa important, fins i tot vaig anar al Japó. Vaig tenir alguna baixada de pressió que va comportar algun episodi rocambolesc a una fira, d’haver d’estirar-me cames enlaire”. Altés remarca que no va sentir-se discriminada pel fet d’estar embarassada i va treballar fins a l’hora de tenir els xiquets. Això sí, al final de la conversa i gairebé de passada, diu: “Ara que hi penso, en una d’estes fires, se’m va apropar un home i em va dir que ell, a la seua dona, embarassada com estava jo, no l’hagués dixat venir”.
1 comentari
M’agrada el que explica. I dedueixo una cosa per a mi molt important socialment: és un gran lideratge conduir, tenir cura, com en vulguem dir, d’una casa, d’una família! Vostè va tenir el privilegi de poder fer-ho tot!