Avui, 9 d’agost a les 18:00 h, s’inaugura al Casal Tortosí l’exposició Refugees in Libya: Veus de resistència a les portes de l’Europa fortalesa. Marc Montany Daufí és un dels responsables que esta mostra hagi arribat al territori i, com a tortosí, creu que és important que habitants de la ciutat i d’arreu del territori estiguen informats del que passa en altres parts del món. “Com a ciutadans europeus penso que és essencial informar-nos i parlar sobre què s’està fent en nom nostre (i amb los nostres impostos) a l’altra riba de la Mediterrània amb l’excusa de “prevenir la immigració il·legal”. Ens fan tanta temor les persones que fugen de la guerra que estem disposats a finançar camps de tortura per aturar-les? Per altra, cal recordar que un bon nombre de tortosins i tortosines són d’origen migrant, i que algunes han pogut passar per Líbia o per llocs similars durant lo seu viatge. Les últimes setmanes, per exemple, he conegut a diversos ebrencs que van passar pels horrors de Líbia quan eren menors. Són els nostres veïns i veïnes, però hem escoltat mai la seua història?”.
Veus de resistència a les portes de l’Europa Fortalesa és un relat a tres veus sobre la història de Refugees in Libya, un moviment autoorganitzat per persones refugiades a Líbia que reclamen els seus drets en un context de violència extrema, on hi passen fets com “la detenció arbitrària en condicions inhumanes, la tortura sistemàtica i la violència sexual, a una escala tal que Nacions Unides els considera crims contra la humanitat”, conta Montany. Degut a la negativa dels estats europeus a concedir visats humanitaris, actualment no existix cap manera legal d’escapar de Líbia, així que creuar el mar en pastera és l’única fugida. L’exposició naix per reclamar la fi dels abusos i l’evacuació legal a països segurs a través de protestes i denúncies. Ara, els visitants de l’exposició hi trobaran material fotogràfic i audiovisual sobre les protestes, els camps de detenció i l’autogestió del col·lectiu refugiat, acompanyat pels testimonis de tres dels protagonistes de la història: els defensors de drets humans Murad, Iskander i Zaza. L’exposició també inclou documentació i informes internacionals per posar en context la situació a Líbia.
Montany va sentir a parlar d’esta exposició quan treballava a l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) a Brusel·les. “Estava investigant sobre persones defensores dels drets humans que sofreixen represàlies per reclamar els drets dels migrants, com ara lo vaixell de salvament d’Open Arms. Em va fascinar lo coratge de la gent de Refugees in Libya, protestant pacíficament en un dels països més violents del món per reclamar ser tractats com éssers humans. També em movia la frustració de saber que els abusos contra els què protestaven estaven en bona part finançats i facilitats per la Unió Europea, que es vanta de ser una entitat basada en drets humans. Un cop fora de l’OMCT, vaig decidir involucrar-me a fons amb ells, donant suport des d’Europa a la seua lluita en tasques de documentació i d’incidència política”.
L’activista tortosí creu que la mostra servirà per ensenyar una situació d’horror explicada en primera persona ja que, com remarca, les persones que viuen el conflicte són el centre de la història i els encarregats de contar-la. “L’exhibició ens mostra com les persones migrants i refugiades poden haver patit dificultats i abusos, però són ben capaces d’alçar la veu, organitzar-se i prendre les seues pròpies decisions. Des de les bones intencions, a vegades caiem en la trampa de creure’ns salvadors blancs amb salacot, intentant resoldre amb caritat lo que en realitat necessita justícia social. Un bon antídot per evitar-ho és escoltar les veus de persones migrants i refugiades abans d’intentar opinar sobre les polítiques que les afecten”.
L’exposició s’obrirà amb una xerrada de presentació que comptarà en la participació telemàtica d’activistes de Refugees in Libya. També al Casal Tortosí, el dissabte 10 d’agost a les 18:00 es projectarà el documental “Líbia: Un infern sense sortida”, seguit d’un cine fòrum. El film, que dura una hora inclou entrevistes amb milicians, actors humanitaris i gent migrant i refugiada.
