A Arnes, al mig del poble, hi ha una casa rural amb uns baixos que recorden l’estructura dels antics estables. A l’entrada de ‘Lo Corral d’Arnes’ hi ha una exposició de peces teixides de manera artesanal: tapissos, fulars, jerseis… tot fet per Marisa Huguet, la propietària de la casa i artista. Lluny de les zones comunes, Marisa s’ha construït un estudi taller lluminós, amb vistes a les muntanyes i als terrenys verds que rodegen Arnes, amb tres telers que presidixen la sala.
Marisa Huguet va arribar a l’Ebre fa trenta anys, quan encara no hi venia ningú, aquí, explica. Amb la seua parella van decidir dixar les faenes i comprar este edifici, que llavors estava pràcticament en ruïnes. Ell era banquer i ella treballava a Telefònica, però la seua passió pel muntanyisme els va fer descobrir la Terra Alta i els seus paratges. Diu que, quan van arribar, els veïns eren els primers sorpresos. Els preguntaven per què dixaven Barcelona i venien aquí, al cul del món. Marisa creia que el territori tenia mil possibilitats i que algú havia de començar a explotar-les.
Ara, dècades després, està convençuda que hi ha una renaixença a les comarques ebrenques. Veu que la mentalitat de la gent ha canviat, que valoren més el que tenen al costat de casa i entenen que hi haja gent de fora que vulgue venir a quedar-s’hi.
Marisa Huguet va aprendre a fer anar el teler a la ciutat, en una escola d’oficis i artesania. Va estar tres anys estudiant i teixint en totes les seues modalitats, va aprendre a confeccionar tot tipus de peces i també les tècniques necessàries per reinventar-se i crear. Teixir en horitzontal diu que li va millor, que li és més fàcil. Si parla, es descompta. Els patrons i els dissenys que es dibuixa per guiar-se li són útils però de vegades acaba canviant el dibuix sobre la marxa. És una pràctica que, tot i requerir molta concentració, li dixa certa llibertat.
Durant anys, ha recorregut pobles de la zona fent cursos i ensenyant l’art de teixir. En ocasions, ensenyava fins a quinze persones alhora, cadascuna amb el seu teler. Ara, a casa seua seguix oferint la possibilitat d’aprendre’n, tot i que només accepta dos persones per sessió. Així se fomenta la precisió i sap que els alumnes treballaran segur. Huguet també ven les seues creacions a les fires d’arreu del país. És lleial a la Fira de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans, que coneix gràcies a la relació que té amb les llatadores del poble.
Durant anys, Marisa ha tenyit els seus materials amb elements naturals. Creu que ha anat desenvolupant algun tipus d’intolerància al llarg dels anys. Teixir també li tapa els pulmons. Com que deixar de fer-ho no és una opció, ha decidit treballar protegida amb una mascareta. Compra el material a Terrassa, al mateix lloc de sempre. Al taller hi té un armari amb una porta corredissa que amaga cabdells i cabdells de llana de totes maneres i colors.
Per a Marisa Huguet, el valor de la faena artesana és immens. Després de trenta anys al poble, té contacte amb la majoria dels artistes d’Arnes i de la comarca. Posa en valor el territori i els elements tradicionals que es van perdent. Aprofita brasers antics per convertir-los en telers en miniatura i poder crear a partir d’estes peces úniques que, d’altra manera, acabarien a les escombraries. Creu fermament que treballar amb les mans i crear objectes que puguen ser útils és un ofici que pot tornar a ser rentable. Mentre ciclistes, turistes i enamorats de la muntanya van passant per ‘Lo Corralet d’Arnes’, la mestressa va teixint al seu racó, sense parar de crear.