El passat 29 de febrer, l’Ajuntament de Tortosa va decidir tancar els accessos al riu per l’augment de cabal del riu Ebre al seu pas per la ciutat. I no només a la capital del Baix Ebre se va notar la pujada, sinó que el creixement se va fer evident a molts punts del territori. En un context de sequera a Catalunya, certs mitjans de comunicació se fan ressò de veus a favor d’un transavasament de l’Ebre cap a zones més poblades del país. Fa uns dies, l’Observatori de l’Aigua, format pel Col·legi d’Enginyers i el d’Economistes va afirmar que se podien enllestir unes obres per dur aigua de l’Ebre a Barcelona en només vuit mesos. Al mes de desembre havien xifrat la durada d’estes mateixes obres en divuit mesos.
Veient l’aigua que corre amb força cap a la desembocadura, molts s’han preguntat fins a quin punt el riu necessita tant cabal. Li sobra aigua, a l’Ebre? La meteoròloga i geògrafa Rosanna Rel afirma que no. “L’aigua és important, i ho és per a tots els éssers vius, igual com per a les persones. El riu transporta de tot, argila, pedres, nutrients, minerals… no només importants per als organismes del riu, sinó per a tots la seua morfologia. En el cas dels boscos de ribera, tota la flora sobreviu gràcies a estos nutrients”. El delta de l’Ebre també patix quan falta cabal. “Amb el temporal Glòria va quedar molt clar. Les corrents marines van fer que una part del Delta quedés amagada sota l’aigua. El riu l’ajuda a crear material propi i a evitar que el mar se’l menge”.
Rel avisa que l’any passat va ser el que menys cabal va registrar l’Ebre en el que portem de segle. “Ja hem tingut una prova del que pot passar. Hi ha hagut trams on el riu, pràcticament, no ha tingut continuïtat, s’hi han creat bassals. Això pot comportar que peixos o altres organisme s’acaben aïllant i morin per manca d’oxigen. També pot passar que l’aigua no sigue potable. Al riu s’hi dixen anar moltes coses, des de les clavegueres fins a cremes solars que porten els banyistes. Això, amb les pluges, se diluïx, però si el riu porta poca aigua, se queda allà, concentrat”.
La sequera que actualment viu Catalunya s’agreuja amb la perspectiva d’una crisi climàtica que només va a pitjor. “Totes les projeccions de tots els climatòlegs diuen que l’augment de les temperatures ja està aquí, no cal esperar al 2050. Si fa més calor hi ha més consum, tenim més set i volem refrescar-nos més. I l’aigua del riu també s’evapora més ràpid, és com si sués”. Per a Rel, la solució a esta problemàtica passa per repensar el model de país i societat plantejat fins ara. “Tots necessitem recursos però hem de pensar en quin tipus de producció volem. Parlo de la pagesia, de la ramaderia o del model de funcionament de cada poble, perquè hi ha municipis que dixen perdre l’aigua, o de si volem un Hard Rock. I està molt bé que tothom pugue anar a viure a Barcelona, però aquí també necessitem la gent i els recursos”.