Teresa Arasa Cugat i Raquel Pagà Vergés es van conèixer fa més de dos dècades a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Allà van aprendre a restaurar tot tipus de materials i objectes i, mogudes per la passió comuna que sentien cap a les antiguitats i la possibilitat de donar-los una nova vida, van fundar RST al 2003. Al principi eren tres sòcies, però es van quedar les dos al capdavant d’una botiga-taller situada al cor de Tortosa, en uns baixos que havien estat primer una clínica i després una escola de ballet. De fet, l’espill i les barres que feien servir les ballarines encara es poden veure. L’edifici escollit ja era una declaració d’intencions: dins d’estes parets s’hi conserva història des de sempre.
Al taller, cadascuna té un espai per treballar. Assegudes en uns tamborets marrons, avui Pagà restaura una pintura que té, més o menys, uns cinquanta anys. La faena de restauradora és molt específica i requerix de coneixements concrets aplicables a cada treball, però l’objectiu, expliquen, és que no es note que s’hi ha intervingut. “Procurem restaurar respectant la peça, mai volem fer un objecte nou. A un quadre no hi pots pintar per damunt, només s’han de repassar les faltes, el que ha caigut. Consolidar, estucar i integrar. Tocar-ho el mínim possible. I així amb tot, amb una calaixera, una màquina de cosir, una cadira…”, conta Pagà.
En l’època d’Ikea, la seua botiga és un oasi ple de mobles antics, vidre, espills, quadres amb marcs daurats, joiers, recipients de ceràmics i porcellana artesans… La gran majoria del que s’hi pot veure ho porten particulars que volen vendre objectes personals o familiars de tot tipus. Els clients entren i surten i solen tenir un perfil específic. “Hi ha molts col·leccionistes que entren, i que de vegades busquen coses que no et pots pensar mai. Però la majoria de persones que venen a demanar restauracions volen recuperar algun objecte amb història familiar, que no té gran valor monetari però sí sentimental”, explica Arasa. “La nostàlgia té molt pes. Un dia va venir una noia amb un bagul petit que era de son iaio. Aquell bagul havia estat anys mig abandonat en una caseta de muntanya i ella el volia recuperar perquè era l’únic que duia son iaio amb ell quan havia arribat a Bítem. I allà va conèixer la seua dona i va començar la seua vida, i d’alguna manera ella sentia que aquell objecte era l’origen de la seua família”.
A les seues mans han arribat també capsetes de soldats republicans fetes a les presons, que usaven per guardar cigarretes o pertinences menudes. Amb la manipulació d’elements amb tant valor històric i personal, ve un gran sentit de la responsabilitat i un respecte profund cap a la seua faena. “Els objectes guarden molts records i sentiments, molts, i això s’encomana. Quan els restaures, tot això t’arriba a tu”, diu Pagà.
Les dos restauradores estan a les portes de la jubilació, sense cap perspectiva de relleu regeneracional que vulgue seguir amb el negoci. RST tancarà portes el proper març després de vint anys proporcionant a la ciutat i al territori una altra manera de comprar, consumir, reutilitzar i viure.
