Imatges d'Oriol Gracià
Text de Laia Viñas
La primera exposició de la temporada a l’interior de Lo Pati estarà dedicada a Leonardo Escoda i donarà el tret de sortida a un any d’activitats que diverses institucions de les Terres de l’Ebre dedicaran al pintor d’art abstracte tortosí, traspassat fa una mica més de dos anys. L’exposició porta per títol Sentir Música Callada i està comissariada per Aida Boix Grau, la també directora del centre d’art. Amplia la mostra que Escoda va fer al Monestir de Poblet, de manera que s’hi podran apreciar trenta-dues obres. La mostra aprofundix en la trajectòria de l’autor a partir de les seues últimes creacions, fetes durant la pandèmia i que mostren les sensacions que l’artista experimentava en aquell moment. L’exposició Sentir Música Callada es podrà veure del 15 de març a l’1 de juny i inclourà activitats paral·leles, concerts de música i l’edició d’un catàleg sobre l’obra i la trajectòria d’Escoda.
Pilar Lanau ha vist l’exposició per primer cop dos dies abans de la inauguració. L’emoció és tangible. Lanau és artista i ha estat directora de l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa des del 2016 fins al 2024. Va conèixer a Escoda quan ella era alumna de l’Escola i van ser parella des de llavors. Ella coordina el programa ‘Mira Leonardo’ i, tot observant les pintures ja penjades a les parets blanques del centre d’art, recorda que l’artista tenia molt clar com interaccionar amb els murs i l’entorn. Per això, un conjunt d’obres anteriorment exposades de manera indivudual, ara formen un gran mural. “Sabíem que, d’alguna manera, havíem de jugar amb l’espai per aprofitar-lo. El resultat és molt, molt poderós”, conclou Lanau.
El llegat del pintor va ser especialment significatiu a les Terres de l’Ebre i a Tortosa, la seua ciutat, on va crear la major part de la seua vida. Fill del també artista Roberto Escoda, va ser una peça clau en l’àmbit cultural dels darrers anys a nivell territorial i de país. Boix té clar que la mostra “vol anar més enllà de l’obra de Leonardo. Començant pel títol de l’exposició, que és un joc entre el sentir en contraposició a escoltar. Les obres estan molt vinculades a altres formes artístiques, a músics, a escriptors, a poetes… elles, evidentment, perquè son pintura, no tenen so, però incorporem la música i també perquè tornem a sentir la seua obra des d’una altra mirada”.
La depuració artística i el retorn a allò que és essencial és la columna vertebral de l’exposició Sentir Música Callada. És només el tret de sortida d’un grapat d’activitats que serviran per homenatjar un dels noms amb més repercussió de la cultura i l’art ebrenc.
