Josep Bayerri recupera una sèrie de reportatges publicats a la Vanguardia fa mig segle per contraposar-les amb l’actualitat
Josep Bayerri és una dels periodistes més reconeguts de casa nostra. Diplomat en Arquitectura Tècnica i llicenciat en Ciències de la Informació, ha treballat de professor i ha fundat diverses publicacions. La més destacada, Ebre Informes, del qual també en va ser el director. Però l’any 1969, Josep Bayerri era un periodista tortosí de vint-i-quatre anys amb ganes d’explicar realitats que li tocaven d’a prop. Treballava de corresponsal per a la Vanguardia. Va ser el director d’este mitjà que va suggerir-li que escrivís una sèrie de reportatges sobre les comarques de l’Ebre, el riu i les problemàtiques començaven a sorgir. “En aquell moment, la gent de Barcelona començava a descobrir que aquí hi havia un riu que es deia Ebre. Sempre miraven cap a dalt, mai miraven cap a baix. Vaig fer un recorregut des de Mequinensa, des d’on el riu entra a Catalunya, fins a la desembocadura”, explica el periodista. “Anava baixant poble per poble, informant-me, parlant amb la gent, assabentant-me dels problemes que hi havia i de tota la història de l’Ebre”. Durant dotze dies seguits, les peces de Bayerri van sortir una per una a la Vanguardia.
Fa un parell d’anys, Onada Edicions va contactar-lo per editar una biografia seua. Ell va declinar l’oferta però sí que va proposar que se recuperessen aquells reportatges sobre les riberes. Juntament amb Xavier Garcia, encarregat de l’edició del llibre, ha traduït les peces al català (llavors a la Vanguardia només s’escrivia en castellà) i ha escrit sobre “com se veuen avui els problemes de fa cinquanta anys”. Este exercici li ha permès descobrir com ha canviat no només el riu, sinó la gent, les comarques del sud en general. “Era tot molt diferent, el segle passat. Per exemple, la nuclear d’Ascó encara no s’havia fet. En aquell moment, la preocupació de la gent del poble era què passaria amb una barcassa que els portava a la part del terme que estava a la riba esquerra. Ara, la gran prepcupació de la gent d’Ascó és què passarà el dia que tanque la nuclear. Al delta de l’Ebre eren ravals de Tortosa, pedanies. El que volia aquella gent era aconseguir independitzar-se i crear municipis propis. Avui en dia, ja són pobles amb molta empenta i molt de futur, i les noves generacions ja no se’n recorden que hi va haver una època en què estaven molt enfadats perquè deien que Tortosa només cobrava i no feia res per ells”.
Bayerri recull que tots els pobles tenien les seues necessitats particulars i que la gent ha canviat la relació que tenen amb l’Ebre. “Ara la gent està sensibilitzada. Abans, el riu era la seua realitat, sabien que de vegades hi havia riuades i que potser els feien malbé les terres. Això ha passat a la història. L’Ebre ha passat de ser un riu a ser pràcticament un barranc. Jo que visc davant del riu, el veig mort, gairebé no té corrent, és una superfície plana. La gent pensa que el riu Ebre està amollant milions de litres d’aigua al mar, i no és veritat. Potser ho era fa cinquanta anys quan vaig escriure els reportatges, però ara no”.
