A l’Ametlla de Mar es troba el bosc de posidònia més gran de Catalunya
La posidònia oceànica és una de les plantes més abundants del mar Mediterrani. Els boscos de posidònia es troben a uns quaranta metres de profunditat i, a causa de la marea, una part de les fulles mortes són arrossegades per les onades fins a les platges, on s’acaben acumulant.
A l’Ametlla de Mar s’hi troba el bosc de posidònia més gran de Catalunya i, com marca el transcurs natural d’esta planta, les fulles de la posidònia formen part del paisatge de les platges i cales del municipi del Baix Ebre. Esta situació entra amb conflicte amb el desig del visitant, i mentre que per al turisme suposa una molèstia la presència de la posidònia, per a l’ecosistema són un element indispensable.
Xavi Solé, tècnic de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, recorda els primers moments en què es va començar a retirar la posidònia a les seues platges: “Va ser a partir del 1992, quan es va interpretar erròniament el distintiu de la Bandera Blava, entenent que el que es demanava eren platges netes i sense cap tipus de residu, però el que realment es valorava era l’ambient natural de la platja“. Malgrat això, amb els anys s’ha anat buscant l’equilibri entre “l’ús públic i el medi natural“, apartant la posidònia només a l’estiu i només a les platges més concorregudes. En algunes cales, com és el cas de l’Estany Tort, la posidònia es retira a un costat i quan acaba l’estiu es torna a escampar. A més, a l’Ametlla de Mar l’ajuntament retira una part de la posidònia que ofereix gratuïtament als seus pagesos perquè les puguen utilitzar d’adob als seus camps, ja que són una gran font de minerals i nutrients. Tanmateix, Solé explica que la posidònia no ha estat mai un inconvenient per a la gent del poble, ja que “entenem que és com anar al bosc i torbar-se fulles a terra“.
Durant els últims anys, i amb l’augment del moviment sostenible, les fulles que s’han acumulat a les costes del Mediterrani han estat aprofitades de diferents maneres. A Benicàssim també s’ha estat emprant per fer adob, especialment després del Glòria, temporal que va deixar una elevada quantitat de restes del bosc de posidònia a les seues platges. A les Illes Balears també n’hi arriba molta i el 2018 es van construir catorze habitatges de protecció oficial a Sant Ferran, Formentera, amb fulles de posidònia com aïllant tèrmic. Es tracta del projecte Life Reusing Posidonia 14VPO i només van utilitzar la posidònia de les zones on el volum acumulat excedia la quantitat necessària per a l’equilibri de l’ecosistema costaner.
Diferents estudis han conclòs que esta biomassa es pot utilitzar en la indústria tèxtil, en la fabricació del paper o, fins i tot, com a substitut del plàstic, produint envasos biodegradables. Un altre exemple d’aprofitament és PdPosidònia, projecte amb seu a l’Ametlla de Mar, que pretén crear cosmètica natural amb este element marí.
Malgrat totes les oportunitats que ofereix actualment la posidònia, cal recordar que es tracta d’un element imprescindible en l’equilibri natural de l’ecosistema, sent “una barrera natural que protegeix les platges dels efectes dels temporals, evitant part de l’erosió“, afirma Eli Bonfill, oceanògrafa i impulsora de Plàncton Diving. Per això, en principi l’ús de la posidònia no està regulat ni permès segons la normativa europea ni els objectius de la Xarxa Natura 2000. “Si el que volem són platges sense residus ja tenim les piscines; hem d’entendre que les platges són ecosistemes naturals”, conclou Bonfill.