Joan B. Beltran és historiador i d’Alcanar. Actualment està jubilat, i això li permet dedicar tot el seu temps a la recerca. El tema que l’ocupa des de fa més de vint anys és el dels deportats ebrencs als camps de concentració nazi. La seua troballa recent més destacada és la de la vida de Maria Cinta Rodríguez, coneguda a França com a Maria Roques en passar a dur el cognom del marit en casar-se. Era originària de la Galera i membre actiu de la Resistència francesa. La Gestapo la va detenir i traslladar al camp de Ravensbrück en el convoi on també viatjava Neus Català.
Les seues ganes de descobrir i explicar les vides dels ebrencs que van experimentar l’horror nazi l’han dut a realitzar una investigació sobre els deportats xertolins. Ha escrit les històries de catorze veïns del municipi al llibre Viatge a l’infern nazi. Els deportats de Xerta, publicat per l’editorial Onada Edicions i que ja es troba a la venda. El proper dijous 23 de gener hi ha una presentació a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, que comptarà amb la intervenció del propi autor i de Josep Rodríguez i Rodríguez, president de l’Associació Alcalde Josep Rodríguez, així com de Roger Aviñó, alcalde de Xerta.
El cas de Xerta és ben especial. “Després de Tortosa, és la població de les Terres de l’Ebre amb major número de deportats als camps nazis. Té un altre fet significatiu: que hi ha tres famílies senceres, emparentades entre si, que fan cap a França, exiliades”, explica l’historiador. Estes tres famílies van formar part també del Comboi dels 927, un tren amb este mateix nombre de refugiats espanyols i catalans sortit de l’estació francesa d’Angulema en direcció a Àustria. Els homes majors de catorze anys es van quedar a Mauthausen. Al 2023, l’ajuntament xertolí ja va col·locar una placa amb els nom dels deportats en una plaça del poble per dixar constància de les seues vivències. També es va programar una xerrada, la llavor del llibre que ara ja és una realitat.
Els deportats xertolins que van morir als camps van ser Antonio Piñol Mayor, Antonio Domingo Piñol Mayor, José Pinyol Mayor, Jaime Martínez Aliaga, Manuel Santiago Martínez Viaferrea, Isidro José Aviñó Ventura, Juan Bautista Martí Pons, José Cortés Grau, Joaquin Burjales Gas, José Pepió Martínez i Bautista Sabaté Pons, i van sobreviure Manuel Benjamin Piñol Mayor, José Aviñó Sabaté i José Llopis Bonavila. Els dos últims van tornar al poble.
Beltran ha resseguit la seua història a partir de la documentació que acredita la seua estada als camps i, als supervivents, els ha seguit la pista fins a la seua mort. “A Xerta, els familiars dels deportats m’han obert les portes de les seues cases. La filla del Llopis Bonavila encara viu, i la família tenia documentació personal d’ell, perquè va tornar a Xerta i va morir al seu poble. Jo fa anys que em dedico a això i ja tenia informació, però els familiars m’han ajudat molt”.
Per a Beltran, este llibre i tota la recerca que ha aconseguit dixar per escrit, son una mostra de l’horror de la guerra i la crueltat humana. “És necessari recuperar la memòria històrica d’estes persones perquè la ideologia nazi, avui en dia, està ressorgint. Si no ens espavilem, això pinta malament. La joventut se n’ha de fer càrrec, els pares hem d’explicar als fills què van ser el nazisme i el feixisme”, afirma Beltran.
