Fotografies de Judit Camacho Text de Laia Viñas
En una casa a Amposta plena de llum i blancor, Eugènia Reverté pinta a la vora d’un finestral. Té una taula rodona que dona al pati, hi aboca les pintures, els pinzells i les fustes que fa servir per crear. Va començar a pintar, com tots els xiquets, per no avorrir-se. “Fa un any i poc que em va tornar la inspiració, suposo que per ganes de traure el que portes a dins”, explica l’artista. S’ha dedicat durant dècades a la música, ha sigut cantant, i, quan ha parat de pujar als escenaris, ha tingut la necessitat de seguir lligada a l’art.
Fuensanta López, actriu, escriptora i directora, ha estat la persona que ha impulsat Reverté a mostrar la seua obra. Acaba d’exposar a l’Església Nova de la Ràpita la seua sèrie ‘Retrats en femení’ en motiu del 8M, i anteriorment ja havia mostrat els seus paisatges en la mostra ‘Paratges deshabitats’. López és una admiradora dels quadres de la seua amiga. En destaca la personalitat que desprenen, les referències a grans artistes que amaguen i la rapidesa amb que Reverté els concep i executa. En un dia pot acabar una obra. Quan s’hi posa, no para.
Sempre pinta a l’oli. Va començar utilitzant llenç, però va passar-se a la fusta reciclada. “Ara m’ha vingut de gust pintar cares, retrats. Sempre m’inspiro en alguna cosa, veig obres d’art i penso, mare, si jo sabés pintar així. M’hi poso i dic, vaig a provar-ho, i el resultat no té res a veure amb el que havies pensat, però ja està bé. Sempre tenim referències”. Picasso, Modigliani o les dones de la seua vida són les influències del seu últim treball. “Sempre hi ha algú que em diu, esta pintura s’assembla a esta o a l’altra. Jo no és que agafe una foto i la pinte, però després la gent sí que em diu que pinto les dones de la meua vida”.
Reverté és una artista pràctica. Pinta dones perquè les té a prop i creu que les seues faccions i formes li resulten més familiars i, per tant, les recrea millor.
