ASSIDE reclama accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda
L’Associació per la Integració Discapacitats de l’Ebre (ASSIDE) vetlla cada dia per aconseguir que les persones amb cadira de rodes o que necessiten crosses per caminar puguen desplaçar-se de manera normal. Ens reunim amb ells a la plaça Regne d’Espanya d’Els Reguers, al Baix Ebre, un poble petit que només és la mostra de la falta d’adaptabilitat que es troba en la majoria de municipis ebrencs.
Josep Ginovart, Rosa Maria Martín, Josep Juan Sánchez i Paquita Gomis són quatre membres de l’associació. Paquita es mou en una cadira de rodes elèctrica, cosa que li dificulta encara més poder moure’s pels espais públics: este tipus de cadires no poden pujar voreres de cap manera. Per tant, ha de circular per la via. Una de les problemàtiques dels pobles més antics és l’alçada de les voravies. N’és un exemple la vorera de l’església. Paquita explica que molts cops es troben amb esta problemàtica i no poden accedir a actes litúrgics, com és en el cas dels enterraments.
Només arribar a la plaça, els quatre assenyalen tots els hàndicaps amb què es troben a simple vista. Construccions que no dixen suficient espai, arbres plantats al mig del pas, cotxes aparcats sobre passos de zebra. Els seus ulls s’han acostumat a fer este exercici d’anàlisi del seu entorn, una faena que les persones sense discapacitat física no fan mai. Els quatre parlen de la falta d’educació ciutadana i empatia de moltes persones que acaben aparcant en les seues places reservades, o que reaccionen malament quan els demanen que aparten el seu vehicle, que obstaculitza la vorera.
La realitat és que les voreres no estan preparades, els accessos no estan adaptats i els pobles no acostumen a ser una opció fàcil de circulació per a les persones amb discapacitat. Ciutats grans com Barcelona s’han anat reformant per garantir l’accessibilitat, tot i que encara hi ha molt de treball per fer, expliquen els membres d’ASSIDE. En zones rurals, però, és molt difícil moure’s per segons quines localitats, tot i que el problema és general.
L’accés a botigues, espais públics, bars, restaurants o centres de culte és sempre complicat. En este cas, un negoci del poble té una rampa per on podrien passar les cadires de rodes, tot i que la vorera no els permet accedir-hi. ASSIDE té molt present el no compliment de la Llei d’accessibilitat de la Generalitat, que busca la no discriminació de la gent amb discapacitats mitjançant l’eliminació d’estes barreres. Creuen que no es compleixen els punts que s’hi recullen, ni tan sols ho fan les obres noves. Des de l’associació lluiten perquè les noves obres que tenen lloc al territori compleixin la normativa i els permeti dur a terme una vida independent.
Són tals les barreres que es troben en el seu dia a dia que sempre abans de sortir de casa han de tenir ben clar on van, on aparcaran, si hi ha accés adaptat, si no n’hi ha, si hi ha serveis per persones amb cadira de rodes… Paquita i Josep Ginovart expliquen que molts cops les persones amb cadira de rodes no poden ni accedir a la farmàcia, com és el cas d’Els Reguers. Una barrera la troben sempre que volen treure diners, ja que el caixer no està a l’alçada necessària per ells.
L’obstacle per poder accedir a un lloc de treball, un espai públic on s’ha de fer una gestió, una escola o un teatre és, molts cops, un element de pocs centímetres d’alçada. Cada cas és diferent, ja que les persones sense lesions als braços tenen més marge de maniobra i poden aixecar la cadira. En canvi, els usuaris de cadires elèctriques o les persones d’edat avançada amb moviments limitats o poca força física, no poden superar estes altures si no hi ha una rampa.
El tema del transport públic també els preocupa. Com diu Rosa Maria, que ara pot caminar amb l’ajuda de dues crosses, agafar un autobús a les Terres de l’Ebre és més costós per a ells que en altres punts de Catalunya. Per a viatges llargs, s’ha d’avisar amb dies d’antel·lació que una persona amb mobilitat reduïda farà un viatge per assegurar-se que el vehicle disposa d’una rampa adequada. En viatges interurbans, a Tortosa, el procés de baixada de la rampa és manual i no automàtic, com sí que passa en ciutats més grans.
Denuncien també la situació de l’aparcament de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, una problemàtica que els usuaris i veïns porten reivindicant des de fa anys. La falta d’espai per a cotxes i motos i la mateixa localització del centre, al capdamunt de la ciutat, és un plus per a ells, que no poden aparcar lluny de l’hospital i accedir-hi a peu. Així, les revisions, les hores de rehabilitació o les visites puntuals es compliquen encara més per a les persones discapacitades, que no poden gaudir d’una mobilitat còmoda ni per acudir al metge.
Tot el que reclamen els quatre membres d’ASSIDE i la resta de l’Associació és tenir “una vida normal”. Volen poder anar a visitar als amics i no haver de ser sempre els amfitrions perquè no poden accedir a una vorera. Volen poder viatjar amb llibertat amb el transport públic; no haver de deixar d’esmorzar un got de llet perquè no podran anar als serveis, que no seran adaptats; o haver de sortir una hora abans de casa per si el seu aparcament ha estat ocupat per una persona sense mobilitat reduïda. Malgrat tots els inconvenients que es troben diàriament, tots quatre es troben prou esperançats de cara al futur i confiats en què poc a poc seran visibilitzats.