per Núria Sorribes Cerdà
A diferència del que realment es pensa, quan parlem de sexualitat, no ens estem referim a sexe.
Sexe, a més dels aspectes purament biològics, és la o les pràctiques sexuals que podem experimentar amb altres persones amb respecte i de manera lliure i consensuada.
Sexualitat, en canvi, fa referència a factors físics, psicològics i socials relacionats amb la reproducció, les habilitats comunicatives i el desig, com els eixos principals. Així que quan parlem d’educació sexual ho fem tenint en compte els eixos de la sexualitat, no només de sexe, sinó també de la part afectiva. Com un tot integral.
Generalment, les famílies, no ens plantegem parlar de sexualitat amb la canalla quan és molt petita perquè, en primer lloc, no tenim ben definits els conceptes “sexe vs. sexualitat” i, en segon lloc, perquè no ho considerem necessari: a veure si parlaré més del compte i li donaré idees, és massa petit/a per aquestes coses, es pervertirà… i un llarg etcètera. D’aquesta manera (creient) que evitem el tema deixem passar el temps i ens trobem amb la pubertat de cara intentant explicar els riscos i donant preservatius. Ja hem fem tard.
Parlar i viure el cos amb naturalitat, mostrar relacions afectives saludables, ensenyar a posar límits, treballar l’autoconcepte i l’autoestima, són algunes de les coses que podem treballar amb la canalla, fins i tot, abans de que comencin a dir les seves primeres paraules! El neguit més gran de les famílies sobre quan, com i per què començar a parlar de sexualitat amb la canalla petita, és habitual, però es pot aprendre a fer-ho. Només cal entendre que l’educació sexoafectiva és vital, que la sexualitat ens acompanya al llarg de tota la nostra vida i l’hem de treballar i entendre per esdevenir persones plenes, lliures i respectuoses. Ep! Això últim no ho dic jo, ho diuen una gran quantitat d’estudis que han demostrat la seva importància. A més a més, és un dret humà.
