La pandèmia ha impossibilitat les bodes multitudinàries
La crisi de la covid-19 ha dixat molts sectors a la corda fluixa. La restauració és un dels gremis més afectats, i els casaments i els banquets van ser les primeres celebracions que van prohibir-se degut al gran nombre de convidats que hi assistixen. Però a mesura que les dades de contagis baixaven, les mesures restrictives se relaxaven lleugerament i els restaurants van veure una escletxa per tornar a celebrar enllaços: les microbodes.
Leticia Adell i Andrés Roda s’havien de casar el 16 de maig del 2020. Les invitacions ja estaven donades quan va arribar el confinament al mes de març. “No sabíem què podríem fer a la boda, estàvem a dos mesos de casar-nos, ho teníem tot preparat, les cites per al vestits, les sabates, la prova del menú… ningú sabia res”. Leticia explica que van decidir dixar passar el temps i postposar el casament, que inicialment tenia uns 260 convidats. Van voler intentar-ho un altre cop a l’octubre, però les perspectives no acompanyaven i s’han acabat casant fa pocs dies. “Hem sigut 33. Al principi fa tristor pensar que els amics i molta família no podran venir, però vam decidir fer-ho així perquè ho teníem tot preparat”. El dia va ser igualment especial per a ells, tot i que les mesures de seguretat com les distàncies obligatòries o l’ús de la mascareta van provocar nervis posteriors: “Els dies de després de la boda vaig passar molts nervis perquè penses en si algú haurà tingut símptomes. Vam respectar totes les mesures, però una abraçada és inevitable en una boda”.
Per a Anna Miralles, gerent del restaurant Les Capçades a Horta de Sant Joan, un enllaç és sinònim de festa, avui en dia. Per això les restriccions han desanimat tantes parelles que han optat per casar-se un cop passada la pandèmia.“Hi ha moltes parelles que potser ja tenen fills, que ja viuen junts i que se casen bàsicament per a fer una festa”. Esta temporada, totes les bodes que tenen programades són amb menys de 50 assistents. Pel que fa a la organització, Miralles creu que és la mateixa faena planejar una celebració amb 40 persones que amb 250. Les despeses en personal i material que han d’assumir els negocis és gairebé la mateixa tant si hi ha molts convidats com si n’hi ha pocs. Per tant, com diu Anna, “ja que ens hi posem, preferim posar-nos-hi bé, però les circumstàncies són estes”. El que recalca la gerent de Les Capçades és que la gent té ganes de festa i passar-s’ho bé, que se mostren agraïts i potser més il·lusionats que en una boda celebrada en l’antiga normalitat.
Per a Jordina Bravo, artista floral, estos casaments són la oportunitat de que les parelles se puguen comprometre de manera més íntima. “Sempre que tinc una parella de nuvis els pregunto que per què fan un micro casament, si és per la covid-19 o no. La majoria me diu que en principi sí que era per això, però que ara se senten molt còmodes amb este format, que no el canviarien”. Bravo creu que este tipus de bodes han vingut per a quedar-se, que els assitents a les microbodes s’enamoraran de les cerimònies més íntimes i veuran que casar-se d’esta manera no és tan costós. Les bodes que més gaudix, creativament parlant, són aquelles en què la seua decoració té com a teló de fons més natura, com les cerimònies en un bosc. Ella dissenya amb els nuvis la producció del gran dia i els acompaya els dies anteriors: “Si el casament és petit, estan més relaxats i no tenen els nervis que comporta haver de moure mil fils”.
