Frederic Cervelló Rodes (1978) es va enamorar de l’arqueologia a través de Tintín i Indiana Jones. També de Depeche Mode i The Cure al pati de la seua escola primària, a Flix. “Al meu poble, no sé per quina raó, suposo que pels germans grans d’amics de la meua generació que estudiaven a Barcelona, hi havia molta moguda musical. Vam començar a escoltar Depeche Mode, The Cure, grups així. Des que tenia dotze anys que l’interès per la música m’ha acompanyat”. Va tocar la guitarra i va composar en grups com Violent Brains, Z-Brain i Montag, rodejat de músics flixancos. Amb els anys , Cervelló va anar extrapolant esta curiositat cap a altres disciplines com el circ o la dansa. Reivindica artistes ebrenques com Sonia Gómez, Anna Hierro, Xarim Aresté o Elena Garcia.
Fa una dècada que va decidir compartir estes inquietuds culturals a través d’internet. Primer, a Facebook. Ja tenia experiència en fer-ho. Anys abans, als divuit anys, havia sigut un dels encarregats de gestionar un fanzine local per parlar del que es feia al poble a nivell cultural. Allà ja hi abocava ressenyes o entrevistava artistes. A Facebook va seguir este camí i va crear La Nova Escena, que amb el temps va convertir-se en una revista que posa el focus en el panorama musical del sud català. “El suport digital, les xarxes, t’ho posen molt fàcil. Tens immediatesa, veus el contingut, de seguida està disponible, de seguida veus les reaccions de la gent…tot és més fàcil i fa possible que sigue és gratuït”. El seu compte a Instagram, @fredecerve, també és catàleg i testimoni de tota la cultura que consumix.
La cultura ha estat una constant en la vida de Cervelló, però no l’única. De menut, a través de la televisió i el cinema, va decidir que seria arqueòleg. Va fer cap a Tarragona per estudiar Història i, en acabar, va tenir clar en quin camp volia treballar. “A casa meua sempre s’havia parlat molt d’un viatge a Egipte que van fer els meus pares quan es van casar, i entre això i els dibuixos i les històries que m’arribaven, em van portar a tenir interès en la història antiga”. Després de les primeres incursions en el sector, treballant en excavacions a l’estiu vinculades a la universitat, al 2016 va crear la seua pròpia empresa, Eos Arqueologia, que co dirigix des de l’inici amb Judit Ciurana. “Practico un tipus d’arqueologia que està present en projectes constructius. El subsòl de Tarragona, per exemple, està protegit. Qualsevol acció al subsòl ha d’estar supervisada per un arqueòleg. De vegades et trobes feines avorrides que consistixen en controlar com es canvien uns tubs, o pot passar que s’enderroque un edifici existent i hi trobem restes, i haguem de començar una campanya d’excavació”. Recorda amb especial il·lusió la troballa de dues fulcres, objectes raríssims i gairebé únics al conjunt de l’Estat, que formaven part de l’estructura del moble lectus tricliniaris.
Amb una faena que li permet viatjar a temps passats i retornar-los als nostres dies, Cervelló dedica les hores lliures i els caps de setmana a la seua altra gran passió: viure el present a través de les notes musicals o d’un cos ballant, o de l’art en qualsevol de les seues formes.
