El Molí de Foguet va ser l’indret escollit per reunir un grapat de dones planeres perquè poguessen traspassar el seu coneixement culinari. El dissabte 18 d’octubre, el festival Rihihiu va programar un dia dedicat a la memòria dels aliments, de les receptes i la preparació de sempre. Aquella que costarà de traspassar en un món on els conceptes de proximitat o de temporada perden cada cop més sentit. La jornada va començar arroplegant els receptaris antics de generacions anteriors, aquells que han quedat oblidats als calaixos de les cases. En ells hi queda el record de com es feien les coses fa anys, el de la lletra feta a mà i el d’una cal·ligrafia que també es va perdent. D’estos llibrets se’n farà un fanzín que recuperarà les receptes típiques de Santa Bàrbara i els seus voltants. “A través d’estos receptaris hem descobert coses bastant reveladores del passat’’, explica Anna Zaera, co directora i co creadora del festival. “Sobretot com les dones compartien el coneixement, com s’explicaven les receptes i com se citaven entre elles”. En un moment de l’acte, l’artista visual i experta en gastronomia marítima Marina Monsonís, va posar sobre la taula com els homes, dominants en el món de l’alta cuina en les últimes dècades, han utilitzat tota esta saviesa transmesa i empomada per dones, molts cops sense citar-les.







El festival va nàixer al 2021 de les ments de Zoraida Roselló i Anna Zaera. Amigues del poble des de sempre, en sentir la història del rihihiu de la boca de la gent gran de Santa Bàrbara, van saber que havien d’organitzar un esdeveniment que li pogués retre homenatge. El rihihiu és el crit que feien les veïnes de les masades per avisar-se que havien arribat després d’una jornada de treball al camp. Des de llavors que cada edició gira al voltant d’una temàtica que face dialogar el passat amb el futur, la ruralitat amb la contemporaneïtat, el poble amb el món. Enguany, la cuina ha sigut la columna que ha vertebrat les actuacions i els diàlegs de la proposta.
Dissabte, la majoria de la programació va tenir lloc aquí, al Molí de Foguet, a la Finca de l’Advocat. “Una jornada in continuum del Rihihiu tenia molta potència. Servix perquè passe el que natros creiem que ha de passar, que la gent s’escolte, parle, mantingue l’atenció durant unes hores i interactue amb les persones que té al costat”, valora Roselló. Els assistens van poder gaudir d’una paella popular, l’actuació del dj John Deere, de Glòria Ribera i Carme ‘La Seca’ i de la instal·lació i espectacle ‘Só un solo’ de Mario Cortizo.



Manolita Roda, Lluïsa Arasa i Núria Fernández van ser les encarregades d’elaborar les farinetes, el recapte, les figues a la paella i l’escabetx de sardina durant el dissabte al matí. Mentre feinejaven, la cuinera i divulgadora senienca Vanesa Bustos anava guiant el públic sobre com evolucionava el procés, quins ingredients s’estaven utilitzant o quines tècniques s’havien de fer servir. Es va crear un diàleg constant on els assistents xerraven amb les cuineres, els preguntaven i reflexionaven sobre les seues pròpies experiències entre fogons. Es va fer palès que el gust és un invocador potent de la memòria. “Volíem convertir el fet de cuinar juntes en una espècie de performance artística, on totes elles poguessen també compartir records en directe, sense guió, dixant-los espai per ser espontànies. I que el públic, que la gent del poble o les artistes que han creat al voltant de la cuina o l’aliment, interactuessen amb elles”, conta Zaera. Per aportar la seua mirada com a professional del sector, a banda de Monsonís també es va comptar amb Paula Llauradó, del col·lectiu Eixarcolant.




















Tot i l’ambient festiu de la jornada, les dones, tant les que cuinaven com les assistents, van reflexionar sobre la cuina com a impediment per deslliurar-se de la càrrega domèstica. En generacions anteriors, la figura femenina estava lligada, sí o sí, a la preparació del menjar per a tota la família. Algunes en gaudien i en treien satisfacció. Altres es veien limitades per este rol assignat tan concret que poques vegades es discutia. “Hi va haver una reivindicació feminista important perquè es va dixar de relacionar la cuina a un concepte bucòlic i se’n va parlar com una imposició del patriarcat. Les persones de classes més benestants o dedicades a l’art sempre han reivindicat una habitació pròpia per poder crear, com deia la Virginia Woolf. Però clar, si la teua habitació és la cuina, potser és una imposició, més que una tria”.



En un dia de sol i després d’una setmana treballant a contrarellotge per salvar el Rihihiu malgrat les barrancades a la comarca, el festival va posar llum a tot de temes relacionats amb les dones, la terra, els orígens i els sabors. Un any més, a Santa Bàrbara conviuen perfectament les generacions sàvies amb les que volen aprendre d’elles.