per Maria Falcó
L’altre dia espelletava meticulosament una de les últimes taronges de la temporada. Es tracta d’un ritual mesurat que vaig aprendre adoctrinada pel meu pare des que va decidir que ja podia utilitzar els ganivets. La pràctica requereix una mena de concentració que et permet divagar, però no t’autoritza a conversar. Si en un moment donat s’ha de respondre en veu alta, cal deixar de fer, i havent contestat, pots reprendre la tasca de pelar rumiant.
Aquell matí mentre seguia els passos un per un per poder menjar-me el fruit, d’entre totes les idees itinerants que podien passar-me pel cap, vaig cavil·lar sobre la teoria dels enamorats que busquen meitats de taronges. Llavors –jo que tendeixo a l’enamorament– em vaig permetre un aire de superioritat i, abans que em regalimés lo suc pel canell, vaig concloure que els humans som ridículs en això de l’amor romàntic. En tot cas, i com el moment m’ho va fer vindre bé, vaig pensar que potser sí que les relacions tenen a veure amb les taronges. No pas per trobar meitats, sinó per la cerimònia de menjar-se-les.
Primer comences en horitzontal decapitant los pols de la peça. Encara no pots menjar-te-la, però pots olorar el color de cel rogenc i n’intueixes el sabor. De vegades, entens que serà rància i l’apartes, d’altres et dones l’oportunitat de fer un primer tast i d’altres saps que la seua essència serà d’una dolçor singular.
Continues en vertical dibuixant ranures a la pell rugosa, ni massa calades ni massa poc. Hi ha taronges a qui fer cissures costa més, només les persones que saben endevinar-ne el perfil són capaces d’atansar-se a la polpa. En canvi, d’altres sembla que es puguin delinear soles, sense pensar gaire; i quan acabes de pautar el camí per despullar-les del tot, n’admires la fluïdesa del procés.
A continuació, cal desapegar d’una en una les divisions que s’han fet. Aquest pas anirà més bé o més malament segons l’anterior. Si el ganivet ha buscat fer un tall massa profund, els galls s’esgarraran malament dessagnant-se el nèctar. Contràriament, si els talls són superficials, caldrà fer esforços per destriar correctament entre el profit del fruit i el seu sobrant. Cal trobar la maniobra adequada per comprendre la mesura exacta que s’amaga entre el poc i el massa de cada pell.
Per últim, si tot va bé, aconseguirem fer-ne el primer mos. Dolç. Amarg. Àcid. O tots a la vegada. Dependrà de la taronja i els deliris de la nostra llengua que sigui un tast seductor. I serà aleshores quan escollirem, o no, la manera de fer mossegades. Apressades. Calmades. Esperançadores. O totes a la vegada.