per Maria Falcó
L’altre dia vaig rescatar unes botes del fons de l’armari que havia fet meues feia uns hiverns. El parell de peces negres havia quedat relegat a l’última fila d’un exèrcit de fer passos, al racó fosc del moble on se guarden les coses condemnades a l’exili. En este cas, s’ho tenien merescut, eren d’aquella mena de sabates que s’engolen els mitjons. Però, incrèdula, vaig pensar que potser este hivern el tàndem simètric ja estava prou tip de calcetins; així que vaig decidir tornar a calçar-me-les.
Evidentment, i després de dues temporades sense sortir de l’armari, les soles gruixudes de canya alta encara tenien apetit. Les primeres hores del dia, la incomoditat que produïen els calcetins rebregats buscant la punta dels dits era una mortificació; inútilment intentava capgirar la situació, però era una guerra perduda. Finalment, vaig admetre la derrota i pas a pas em vaig acostumar a la molèstia constant fins que, per moments, inclús podia obviar-la.
Tossudament, i havent experimentat com es difuminava la nosa que provocava caminar amb els mitjons fets un nyap, l’endemà vaig insistir a tornar-les a fer servir –ho sé, absurd, però a favor meu diré que mudaven molt–. Aquella jornada vaig acumular passos amb la certesa que, tard o d’hora, anar i vindre amunt i avall deixaria de destorbar. I així va ser, d’entre les alternatives que hi havia ordenadament descansant al sabater vaig escollir la més ingrata.
Com és que l’ésser humà té esta facilitat d’habituar-se a certs malestars? Per què ens entestem en fer casar botes i mitjons que no funcionen bé? Només perquè muden suficient com per passar el mal tràngol? Quina mania tenim les persones en romandre incòmodes? Potser hauríem de perdre la por a caminar descalços mentre trobem un parell d’espardenyes més confortables, encara que pel camí se’ns embruten les plantes dels peus.
De moment, he tornat a castigar el conjunt de cuir al fons cavernós de l’armari, gairebé inaccessibles. Però qui sap si d’aquí un parell de primaveres, faré veure que m’he descuidat que l’altre dia em destorbaven els mitjons o si, per contra, hauré estat prou atrevida per fer passes amb els peus despullats.