La tortosina Fàtima Beltran treu ‘Canción bajo el agua’, la seua tercera novel·la

Té la guerra civil com a teló de fons

Fàtima Beltran Curto va nàixer a Tortosa l’any 1977. Interessada en les històries des de ben petita, als 25 anys va publicar la seua primera novel·la en format digital i al 2019 va treure Bienalados amb l’editorial Libros Indie. La bona crítica la va encoratjar a seguir escrivint. “Bienalados la vaig anar escrivint a estones d’avorriment però sense pensar en publicar-la. Jo no vinc del món de les lletres ni tinc contactes ni coneguts d’este món. Però al final ja tenia un totxo de 200 pàgines i vaig dir-me, puc fer algo amb això. I ho vaig enviar a editorials petites, però clàssiques.”

La història es va repetir amb Canción bajo el agua, la novel·la de Beltran que es pot trobar a les llibreries des del 3 de marc. “Amb Canción bajo el agua, vaig escriure tres capítols i el vaig enviar a l’editorial Espasa. I la sorpresa va ser que al cap d’un dia em va contestar una editora per demanar-me la novel·la sencera. Va ser un subidón.” Això passava just abans del confinament total per la pandèmia, al març de l’any passat. Fàtima va contestar que la història no estava ni escrita, però que s’hi posava. I va arribar el tancament: “Jo visc sola, imagina’t el confinament tot sola. Podia escriure o comprar-me una pilota, pintar-li una cara i li dir-li Wilson.”

El 10 de maig va donar la novel·la per acabada i la va enviar a Espasa, “sense repassar-la.” Als quinze dies, va rebre la trucada per començar el procés de publicació.

“A la novel·la hi ha molts personatges, és coral, però el tema principal és l’amistat. Arrenca amb la tornada d’un soldat al seu poble després d’haver perdut la guerra. I va acompanyat del fantasma del soldat del bàndol contrari que va matar el primer dia que va disparar. No se m’acut pitjor punt de partida per a una amistat: que un mate a l’altre. Però aquí s’anirà gestant una relació. De vegades, la naturalesa de les persones no determina tant les relacions que tenim sinó les circumstàncies en les que ens trobem.”

La tortosina afegeix tocs de realisme màgic a l’escriptura. Esta tècnica narrativa és la intenció de fer passar coses irreals o estranyes per fets comuns. Pere Calders va ser la seua introducció en este món, però al cap dels anys va venir Gabriel García Márquez. Quan parlem de les arrels ebrenques i de com han influït en el llibre, surt el tema de l’aigua. El riu té importància en tot el relat i es tracta també el tema de la inundació d’un poble per la construcció d’un pantà. “El gener passat jo estava escrivint i va venir el temporal Glòria. Recordo aquelles imatges horroroses del Delta desaparegut. L’Arenal, la platja on jo vaig criar-me, no existeix. Allà em va venir la idea de fer desaparèixer un poble sota l’aigua.”