La llibretera Helena Herranz, de la llibreria La Romàntica (Amposta), parla de les novetats literàries del mes d’abril
Niadela
La meua primera recomanació per al mes d’abril, un mes especial per a la literatura marcat pel dia de Sant Jordi, és Niadela (Errata Naturae), de Beatriz Montañez. Es tracta de la que va ser presentadora del programa El Intermedio, del Gran Wyoming. Fa uns anys, va decidir deixar-ho tot i fer un canvi radical a la seua vida per anar a viure tota sola en una casa al mig de la muntanya, concretament al mig de Niadela. Durant este temps ha estat arreglant la casa, que no tenia ni llum ni aigua ni res de res. Després d’este treball, va començar a escriure un diari íntim, diari que s’ha transformat en el llibre que ella titula Niadela. Es tracta d’una obra molt introspectiva, molt sincera, amb ecos de Walden, de Thoreau i d’esta filosofia d’anar a viure a un lloc aïllat, que és molt recomanable.
Se ahogarán en las lagrimas de sus madres
Si ens n’anem cap a una novel·la més entretinguda i menys filosòfica, però no per això menys profunda, la meua proposta és Se ahogarán en las lagrimas de sus madres (Nordicalibros), de Johannes Anyuru. Sé que sona molt depressiu, però Nòrdica ens presenta una novel·la amb un toc de thriller emocional que comença a una llibreria (que això ja és una picada d’ullet important cap a una llibretera) i que a partir d’un esdeveniment violent desenvolupa temes humans molt profunds, com l’esperança, la desesperança, la traïció, l’amistat, el terror, el feixisme… Però amb un punt de vista bastant cru i sembla que bastant introspectiu respecte la societat on succeeix.
Les closques
Una altra novel·la que no em canso de recomanar és Les closques (L’Altra), de Laia Viñas. Personalment és una novel·la que m’ha arribat molt profund i que aborda conflictes humans molt senzills i, per això mateix, molt grans, amb una prosa molt poètica. El fet de barrejar aquesta poesia amb la violència li dóna un valor molt humà i molt realista, perquè a la vida conflueix esta ambivalència d’amor-dolor.
Los recuerdos del porvenir
Una aposta molt diferent, i que no és una novetat, però no per això ha de passar desapercebuda, vull encoratjar la gent a llegir Los recuerdos del porvenir (451 Editores), d’Elena Garro, considerada obra mestra del realisme màgic. Als més curiosos els diria que si han llegit 100 años de soledad i els ha agradat llegeixin este llibre i es pregunten per què Cien años de soledad s’hi assembla tant, si Los recuerdos del porvenir és anterior i, a més, Elena Garro es coneixia bastant amb García Márquez. Podríem obrir un debat molt gran al respecte, però deixarem els dubtes als lectors.
Frágiles
En l’àmbit d’assaig, estan sortint novetats molt interessants. Per exemple, Frágiles (Anagrama), de Remedios Zafra. Recomano molt llegir-lo. Parla de les personalitats fràgils que tots tenim. Els subtítol, de fet, és Cartas sobre la ansiedad y la esperanza en la nueva cultura, és a dir, aborda a personalitat des d’un punt de vista cultural i artístic, i això mai està de més.
La nostra atenció ha estat raptada
Un altre assaig que vull recomanar en l’àmbit divulgatiu és La nostra atenció ha estat raptada: autodefensa i supervivència en l’era de la distracció (Tigre de Paper). Crec que és un crit bastant clar: cada vegada ens costa més mantenir l’atenció. El llibre ens fa preguntar per què, quins són els mecanismes que operen en l’atenció, quins són els mecanismes en la desatenció i quines poden ser les conseqüències de permetre que la nostra atenció segueixi raptada.
Ja per acabar, encoratjo tothom a comprar llibres sobre feminisme o amb una perspectiva de gènere bastant marcada perquè és un tema social, polític i filosòfic universal que crec que ens anirà bé a tots ser una mica més conscients de saber com operen els rols de gènere i els mecanismes d’opressió sexista. I, per altra banda, recomano a tothom que llegeixi. Dona igual quin llibre, però llegeix, perquè absolutament tot està en els llibres, com diu Miqui Otero a Simón. En un llibre pots trobar-hi de tot, fins i tot a tu mateix quan no sabies que et buscaves. Llegiu, somieu i sentiu-vos lliures de fer-ho, perquè aquí no us podran encapsular mai. Llegiu i sigueu lliures.