Laia Gimeno ha passat tres setmanes a la residència artística Baladre, a Balada, al delta de l’Ebre. La casa és propietat de Lo Pati, que hi convida artistes procedents d’arreu del món perquè puguen disposar de l’espai necessari per crear. L’edifici és magenta de fora, amb un pati a l’entrada i grans finestrals que han dixat passar la llum estos últims dies de pluja. Sort d’això, perquè Gimeno no ha pogut gaudir dels dies de sol a la desembocadura. Però això no l’ha aturat: s’ha mogut pel Delta en bicicleta, ha conegut els veïns de la Balada, ha conegut gent interessant dels pobles del costat i, sobretot, ha trobat la tranquil·litat necessària per desenvolupar el seu projecte, ‘Utopies agrocuir’.
Gimeno és d’un poble del Baix Llobregat. Tot i estudiar Belles Arts a Barcelona, se sent molt connectada amb la ruralitat i les zones allunyades dels nuclis urbans. Este interès la va dur a investigar sobre els objectes que es fan servir al camp i que, fa anys, se fabricaven per posar als animals, que eren una part imprescindible de faenes com sembrar, llaurar o fer oli. Les regnes o el cabestre, per exemple, són elements que connecten els oficis tradicionals i manuals amb el sexe: Gimeno ha trobat certa relació entre estos artefactes i l’estètica BDSM, un conjunt de pràctiques on s’inclouen la dominació i el masoquisme, entre altres.
Per a l’artista, l’exploració de l’objecte com una espècie d’acompanyant també li crida l’atenció. Diu que estem acostumats a consumir-los de pressa, sense parar gaire atenció a com estan fets, per a què, de quina manera podem allargar-los la vida. Parla també de la importància dels objectes externs a la comunitat queer, que moltes vegades els adopten com una extensió més del cos. Posa d’exemple les pròtesis de les persones trans, o fins i tot la corrent cyborg.
Per a Laia Gimeno, haver gaudit de la casa Baladre ha estat una oportunitat per descobrir una zona que no coneixia, però també per establir contacte amb veïns, persones que ha trobat pel carrer i li han pogut explicar alguna cosa que incorporarà al projecte. No volia venir aquí, treballar aïllada i marxar sense haver establert algun tipus de vincle amb els habitants del Delta. El seu mitjà de transport estos dies ha estat la bici. Algunes de les peces que està creant les farà amb la cambra d’aire d’una bicicleta en mal estat que va trobar al carrer. Creu que poder incloure de manera tan física un material trobat a la Balada és especial.
La recerca del BDSM, les pràctiques sexuals que requerixen algun tipus d’indumentària, els materials amb què es fabrica… l’ha dut, inevitablement, a reflexionar sobre la falta de referents queer en els àmbits rurals. També sobre la manca de consideració quan s’estudia i es teoritza sobre fenòmens com el post porno o el cruising: sempre estan entesos des d’una perspectiva urbana, sense tenir en compte que els espais públics també poden ser els carrers d’un micropoble o els camins que porten als arrossars.
L’artista Laia Gimeno encara no té clar quin format prendrà ‘Utopies agrocuir’. Li agradaria que acabés sent una expressió visual, que la gent pugue entendre-la. Que vagi acompanyada d’unes jotes cantades per algú del territori, que pugue il·lustrar la duresa i la bellesa dels oficis de camp. L’estada a la casa d’artistes està a punt d’acabar, però creu que tornarà perquè el projecte ha acabat impregnat de l’essència de la gent d’aquí baix.
Baladre és un espai gairebé buit. Les parets blanques i les possibilitats infinites fan que crear-hi sigue fàcil per la manca d’estímuls foranis. Com explica Gimeno, el fet de no estar en un lloc conegut, en un ambient que no reconeixes, fa que el cervell cree connexions noves. Està segura que, sense estes tres setmanes, la idea que tenia al cap no s’hagués començat a materialitzar encara.