Jordi Roé gestiona més de cent heactàrees repartides per la comarca del Montsià. És útil, diu, perquè s’assegura que el clima no afecta totes les terres per igual. Però amb la borrasca Alice, els seus cultius s’han vist afectats a Santa Bàrbara, on viu, i també a Godall, el poble més castigat per les barrancades. Estos dies és costum veure carrers amb el paviment aixecat, rajoles malmeses i terra on feia anys que no se’n veia, però els camps també s’han endut una part de les destrosses dels aiguats. En una de les finques de cítrics que Roé treballa al seu poble, una canalització a mig fer ha conduit l’aigua fins als seus mandariners. A la vora d’una rotonda, la barrancada ha baixat empesa per este canal per acabar a les seues finques, on hi ha dixat esvorancs que gairebé no li permeten ni caminar-hi. “Hi havia una mica de grava per aturar l’aigua quan baixés, però amb la força que tenia, no ha servit de res”, comenta el pagès. Ara té en ment dur una reclamació formal al Departament de Territori, de qui dependria l’actuació de millora d’esta infraestructura. “Jo asseguro la collita dels cítrics, però no el sòl. Em cobreix si perdo la collita per pedra, per exemple, però no la part del terra. El terra no està assegurat. No ha arribat cap notícia de cap ajuda extraordinària, i es comenta que potser ens faciliten poder demanar préstecs. Però això no és ajuda”.
Esta situació se suma al drama d’esta temporada: no podrà collir mandarines perquè els arbres no en produiran degut a les temperatures de la primavera a la zona interior del Montsià. “No tindrem collita de cítrics per una mala floració degut a les calors del maig. Van florir bé, van quallar bé, però quan la mandarina creixia, les calors la van ofegar. Regàvem el màxim possible, però no ho va pair gens bé. És el canvi climàtic”.
A deu minuts en cotxe, Roé hi té una part de les seues oliveres. Sempre va tenir clar que volia dedicar-se a la terra. És la cinquena generació de la família, que ell sàpigue, que es dedica a treballar el camp. Va formar-se durant anys a l’escola agrària per marxar després a Barcelona, a estudiar enginyeria agrònoma, però els arbres el cridaven i va tornar a casa per encarregar-se’n abans d’acabar-la. Des de llavors que aprèn del seu pare, que li ha ensenyat el que sap, però sempre pensant com adaptar-se als nous reptes que se li van presentant. Com l’augment dels termòmetres o les barrancades que li obren els camps i els dixen impracticables per collir. En el cas de les olives, les seues morrudes estan gairebé llestes per ser collides. Les ha tractat amb sulfat de coure perquè la humitat no les afecte. Ha sigut la clau de l’èxit, perquè sinó, diu, ara s’haurien fet malbé.
El sòl torna a ser un problema. Amb el tractor haurà de tapar els esvorancs que ha creat la força de l’aigua abans de començar a collir. El problema és el mateix, però en major mesura, en una de les finques de cereals que conrea al terme de Godall. Roé conta que, amb les pluges de l’any 2000, aquí s’hi va obrir un barranc que fins llavors no hi era, que ara ha recuperat terreny per convertir-se en una bretxa que ha destrossat un camí i part del camp. Tota la finca era plana fins esta setmana. Creu que la solució perquè l’aigua cause menys estralls seria netejar bé este barranquet, llevar-li la grava. “Un barranc és com una mànega de jardí. Si li poses el dit damunt i l’apretes, l’aigua sortirà igual, però amb molta més pressió. Això seria el mateix: dixar-li el canal net perquè pugue baixar millor”. Però l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) no li dona permís per fer-ho.
Jordi Roé és plenament conscient que la pagesia s’ha d’adaptar a una nova normalitat plena de calorades, aiguats continuats i barrancades. Es planteja arrencar els mandariners per plantar oliveres, però no de cultiu intensiu. Està comprovant que mètodes com les cobertes vegetals són altament positius no només per millorar la fertilitat i l’escosistema natural, sinó també per controlar els efectes de l’aigua, que llisca sobre ella i no fa tant mal a un sòl cada cop més castigat.