La jove ucraïnesa fa una crida per enviar recursos als nens del seu país en ple conflicte
Karyna Liebiedieva va arribar des d’Ucraïna en tren. Va viatjar sola durant una setmana quan va començar la guerra, en un comboi on els passatgers s’amuntegaven els uns sobre els altres. Amb només divuit anys i embarassada de cinc mesos, va sortir de Kíiv, on estudiava a la universitat, després de passar dies esperant el tren que la portaria a Polònia. “Havíem de sortir un divendres. Hi havia molta gent, molts xiquets, moltes mares, iaios, persones amb discapacitat… Vaig veure molta gent amb cadires de rodes, havien de marxar perquè viure a la ciutat s’havia fet impossible per a ells per la falta de llum i d’ascensors. Al final vaig marxar el dilluns a la nit. En un seient per a una persona n’hi anaven cinc, quatre adults i un nen. Fèiem torns per seure i descansar, se sentien crits i plors de xiquets que no entenien què estava passant”, explica Liebiedieva.
Gràcies al seu coneixement de polonès, en arribar al país veí va seguir viatjant fins a Rzeszów, on l’esperaven integrants de l’associació És per tu. Són els qui han gestionat l’acollida de xiquets de la zona de Txernòbil per part de famílies catalanes en els últims anys. Liebidieva, òrfena, era una d’elles. Havia passat estius i vacances amb una família de Santa Bàrbara que no va dubtar en fer-la venir quan va explotar el conflicte. Després de dies de nervis, d’incertesa i de patir per l’estat del seu fill al ventre, la jove va arribar a Catalunya a cavall d’un autobús cedit per l’RCD Espanyol. “En un parell de dies des de Polònia ja estàvem aquí, vam arribar de matinada. M’estaven esperant els meus pares amb flors. El papa, que és molt del Barça, saltava i estava amb els braços oberts davant de l’autobús de l’Espanyol”.
Des de llavors que viu amb ells al poble, on ha nascut el seu fill Leo. Ha hagut de passar temps fins que no s’ha vist amb cor de contar la seua història i treballar per ajudar els xiquets del seu país. “Jo no tinc pares, i quan m’he fet gran he vist altres nens que tampoc en tenen. Amb els meus amics vam crear una associació per ajudar els orfenats. Una cosa que fèiem és que compràvem llenços, els duiem a l’orfenat, els xiquets els pintaven i natros els veníem. Així ells també veien que els diners no cauen del cel, que els aconseguim entre tots. Quan va venir la guerra, estos xiquets estaven preocupats i tristos perquè no tenen ningú, ningú els agafa de la mà per dur-los a un lloc segur quan cauen bombes”. L’objectiu principal de tots els integrants de l’associació des de l’inici del conflicte ha estat traure als xiquets de les zones calentes i donar-los accés a psicòlegs. “Els ajudem perquè no hi ha una altra opció, no tenen a ningú més. Han de rebre ajuda psicològica perquè ells són el futur”.
M’estaven esperant els meus pares amb flors. El papa, que és molt del Barça, saltava i estava amb els braços oberts davant de l’autobús de l’Espanyol
Karyna Liebiedieva
Des de fa unes setmanes que Karyna Liebiedieva s’ha reactivat per augmentar estes ajudes. Una amiga va comentar-li que un grup d’alumnes de l’Institut de l’Ebre havien fet una recol·lecta per als infants ucraïnesos. Van demanar-li ajuda per fer-los-hi arribar, i així va encendre’s una guspira dins seu que la va fer voler treballar per aconseguir recursos per als nens del seu país. Demana a tothom que vulgue fer donacions que es pose en contacte amb ella a través del correu karinalebedeva2206@gmail.com. S’encarrega de traspassar els diners a l’entitat Children of War i de fer arribar als donants les fotografies que mostren en què s’han invertit. Fa una crida perquè la situació a Ucraïna no s’oblidi, encara que els mesos passin.